Quin gust fa el plàstic?

Quin gust fa el plàstic?

De cada vegada són més els moviments que sorgeixen per conscienciar envers els problemes que el plàstic causa al planeta. Plàstics a la mar, a la natura, plàstics que no es reciclen. I, entremig, la paraula microplàstics. Segur que n’has sentit a rallar. Un microplàstic es considera aquell menor de mig centímetre. Però existeixen plàstics tan petits que, entre els grans de sal, no els podries distingir. I són aquests els que arriben als nostres aliments i begudes i, sense saber-ho, ens menjam. L’Institut d’Agroquímica i tecnologia dels aliments, una secció del CSIC, ha realitzat un vídeo per donar a conèixer aquesta problemàtica. En Pepe Coll Marquès, ciutadellenc afincat a València, ha participat del projecte.

Has pensat alguna vegada quant de plàstic et menges al cap del dia? Podries pensar que és una pregunta una mica tonta, ja que, de plàstic, els humans no en menjam. O sí? L’IATA -Institut d’Agroquímica i tecnologia dels aliments- ha realitzat un vídeo on explica amb detall que, en realitat, consumim plàstic en la seva versió més mínima. Els microplàstics són presents a molts dels aliments que ingerim habitualment, com la sal. Un estudi fet a a la Universitat d’Alacant demostra, entre diferents sals espanyoles, que les més lliures d’aquests micro residus, són les de Menorca i Galícia. Però tampoc se n’alliberen.

Però, com ha arribat aquest plàstic al saler de casa? Recordem que el plàstic és un material molt resistent, i que poden passar molts d’anys fins que es deteriora. I, així i tot, n’empram cada dia sense pensar en les conseqüències. Una bossa on posar les verdures, que l’empram potser una hora, voltarà durant centenars d’anys si acaba a la mar. Rompent-se i deteriorant-se fins a convertir-se en microplàstic.

Un problema no tan conegut

Els estudis que s’han fet fins ara no són prou conclusius per saber fins a on arriben les conseqüències del consum de microplàstics pel cos humà. És per aquest motiu que des de l’IATA s’han animat a fer un vídeo divulgatiu adreçat a joves i infants, per donar a conèixer aquest fenomen. I l’impulsor n’ha estat el ciutadellenc Pepe Coll Marquès. Ell és el responsable del servei de microscòpia de IATA, on estudien la microestructura, els mecanismes moleculars que ocorren a les cèl·lules dels aliments, als contaminants químics i biològics dels aliments i als envasos. Assegura que “darrera els aliments hi ha molta ciència, molta tecnologia i molta biotecnologia. L’evolució és immensa gràcies a la investigació pública i privada. Però a la societat no li arriben prou missatges directes de la comunitat científica, i en els darrers anys el personal científic i tècnic està fent un esforç addicional per a aconseguir-ho.”

D’aquí la idea de fer el vídeo divulgatiu, on s’explica el fenomen amb l’objectiu de remoure consciències i obrir els ulls a la gent de què, un gest individual, és molt més poderós que consciència col·lectiva però impassible.

Concretament, el vídeo ralla de “la relació que poden tenir els famosos microplàstics amb la nostra alimentació, respecte a la nostra salut. Parlem en concret dels residus plàstics que acaben viatjant lliurement per la naturalesa durant segles després de ser emprats per nosaltres una o dues vegades fins i tot amb usos de menys d’un minut o d’una hora”, diu Coll. A més, el ciutadellenc conta que “ha sigut una feina que ha sorgit en paral·lel a una demostració presencial que feim una vegada a l’any, el dia de portes obertes, en la que enguany el públic que ens visita ha pogut veure per primera vegada amb els seus ulls els microplàstics que es troben en aliments imprescindibles en la nostra dieta, com la sal i l’aigua que bevem”.

Tenim remei?

A banda de demostrar les evidències, el vídeo també aporta solucions. El plàstic que ja és a la natura és impossible de separar. Però podem minvar el problema si tots hi posam el nostre granet d’arena per tal que no es faci més gran.

En aquest sentit, en Pepe diu que “el vídeo és ideal per a recolzar amb rigor científic l’esforç que fan molts mestres per a conscienciar i educar als seus alumnes en valors respectuosos amb el medi ambient. La gent jove ha nascut en un món molt consumista on fan falta esforços enormes per no malbaratar el plàstic que embolica aliments, revistes, productes químics, articles d’oci, etc. I els hi hem d’explicar el perquè d’aquest esforç.”

A més dels perquès, el vídeo realitzat per Coll també demostra els com. Emprar bosses de tela per anar a fer la compra, dur sempre damunt una cantimplora i no agafar bòtils petits de plàstic, reciclar com toca, o comprar productes no envasats són alguns dels consells que en Pepe s’aplica a ell mateix en la seva vida diària en la lluita per la reducció dels microplàstics. “A dintre de casa estem bastant avançats, perquè moltes famílies reciclen. Però si surts enmig del carrer, no estem tan preparats. Per exemple, és difícil trobar papereres on es puguin llançar plàstics. Com a consumidors podem fer algunes coses, però arriba un límit on les administracions públiques també s’han d’implicar.” Ja sigui a través de regulacions, com la Llei de Residus aprovada a les Illes, la primera que regula els plàstics d’un sol ús; com conscienciant als ciutadans d’un problema que avui pot resultar només visible amb microscopi. Però que, en uns anys, pot convertir-se en un problema de salut a nivell mundial.