La pagesia i la lluna del mes de maig

La pagesia i la lluna del mes de maig

En la lluna nova d’aquest mes l’amo aprofitava per organitzar les toses. El motiu era perquè la llana dels bens, quan el més d’agost es fes la retosa, fos més llarga i d’aquesta manera en traurien més quilos. Aquest dia tenia el caràcter de festa camperola per als pagesos que tenien moltes ovelles i bens a tondre, i s’arreplegava tota la família, de manera semblant al dia de porquejades, però en aquest cas la feina era pels homes, ja que es tractava d’una feina feixuga i, per anar bé, s’havia de fer en un dia i mig. De bon matí els missatges anaven a fer una encorralada general, com feien moltes vegades al llarg de l’any per arreplegar tots els bens, ovelles, mardans, bacives, moltons i, a vegades, qualque anyell endarrerit. De la llana s’en feien matalassos i coixins, entre altres coses. El dia acabava amb un dinar extraordinari. La darrera setmana de maig estaven acabats els “Cinc mesos”.

El pagès antigament es dedicava principalment al cultiu del blat per a l’alimentació humana. A l’estiu dedicava un tros de terra, anomenat taulell o barcar, per al cultiu de l’estivada. La majoria d’aquest cultiu era per l’autoconsum, però, sempre es dedicava una porció per a dur a vendre a petites botigues de queviures.

Els productes de l’estivada solien ser a més de les síndries i melons, patates, cols de bou, guixons, ciurons, llenties, les tomàtigues, els pebres, carabassons, albergínies, alls i les cebes.

Avui en dia el pagès es dedica gairebé exclusivament al bestiar; sembra farratge per a les vaques i amb la llet elabora el formatge; també engreixa algún porc o vedell.