El futur de la pesca a Menorca

El futur de la pesca a Menorca

Si la setmana passada parlàvem del peix i del seu protagonisme en les dietes de depuració de la quaresma, avui posarem damunt la taula un tema més que preocupant i que si no es prenen mesures a curt termini per part de les Administracions ens podem veure, en pocs anys, sense l’ofici del pescador artesanal, i a la vegada sense subministrament de peix als nostres mercats i peixateries.

El problema radica en que no hi ha relleu generacional per una banda i, per l’altra que als joves no els hi atreuen els horaris i les condicions de feina que té l’art de la pesca.

Si ens centram amb la Confraria de Pescadors de Ciutadella, podem constatar que l’edat mitjana del col·lectiu és bastant elevada, entre els 55 i els 60 anys, i en els propers anys les jubilacions faran reduir el número de pescadors, amb la problemàtica ja esmentada de que no hi ha relleu generacional o bé ni ha molt poc per a les 20 barques d’arts menors i les tres barques de bou que formen la flota de pesca del port ciutadellenc.

El patró major de la Confaria de Pescadors, Xavier Marquès assegura que en un termini de 5 anys, si les coses no canvien, hi haurà un greu problema d’abastiment de peix local als mercats i als restaurants, perquè com podem comprovar no hi ha pescadors joves i, el mateix patró major ja s’ha posat com a objectiu trobar aquest relleu necessari amb reunions amb el conseller de Pesca per a trobar sortides, de la mateixa manera que s’ha posat en contacte amb orientadors escolars dels instituts per a trobar joves que vulguis fer de la feina de pescador el seu ofici. El problema però, és que quan els joves acaben la seva formació als instituts, no tenen a mà un centre de formació en les arts de la pesca, com sí el tenen els pagesos a Sa Granja, que tants bons resultats està donant, i per contra a Menorca, malgrat ser una illa i estar rodejats de mar no tenim una escola de marineria, i açò fa que els joves no es sentin atrets per aquest ofici, ara per ara en perill, no sols per les condicions de feina, que en dies de mala mar poden ser dures, sinó també per la molta exigència burocràtica i de titulació que ha d’obtenir qui vulgui venir a fer feina a la mar. Els que en volen fer de la pesca el seu ofici han d’anar a estudiar a Mallorca o bé a Galicia a fer els cursos per a treure el títol de pescador, perquè a Menorca ni siquiera es pot estudiar per a treure el títol de mariner bàsic o el de mariner mercant, que abans s’impartia a les confraries i que permetia tenir nous mariners i pescadors als ports, així com més facilitat en el relleu generacional.

Marquès, besnét de pescadors per part de pare i de mare porta aquest ofici ancestral dins la sang i reconeix que per a ser un bon pescador has de començar de mariner i anar pujant; com també és conscient de que es tracta d’una feina dura i que tothom no està preparat per a passar 8 hores enmig de la mar, però tampoc, com hem vist es donen facilitats des de les Administracions per a facilitar l’accés a l’ofici i açò dificulta i molt el seu futur.

Com hem dit la gran majoria dels pescadors del port de Ciutadella tenen entre 55 i 60 anys, però és que els joves ja passen, gairebé tots, de la trentena, i els hi preocupa el seu futur perquè a més de no tenir relleu els que es jubilin, no s’arribi tampoc al mínim de gent que es necessita per a que una barca de bou sigui operativa i pugui sortir a pescar: patró, motorista, armador, mariners… Potser en les barques de pesca petites aquest problema no sigui tant imminent, però també hi és.

Un altre problema que té el port de Ciutadella és que no hi ha Casa del Mar, açò fa que si has de dur gent de fora de Menorca, aquests no trobin allotjament, especialment a l’estiu, i provoca que no vengui gent de fora a pescar en temporada alta o s’estableixi aquí.

Al port de Palma, per exemple, sí que hi ha Casa del Mar, on els pescadors d’ofici hi poden pernoctar i fer vida a preus molt raonables. Potser si a la nostra illa no hi hagués la problemàtica d’accés al lloguer o a l’habitatge el problema del futur de l’ofici podria trobar una solució amb nous vinguts, que haurien però, d’aprendre l’ofici, tenir les titulacions, i adaptar-se a les arts de pesca sostenible de la nostra illa.

És un tema preocupant, més i tot, quan de la pesca, del producte local que ens proporciona la mar hi viuen també els restaurants locals, aquells que ofereixen i tenen com especialitat els fruits de la nostra mar, també es trobaran amb les conseqüències de no tenir el gènere que estaven acostumats a oferir als seus clients, i l’illa s’haurà d’abastir de peix de fora.

 

  • Publicitat
    El Iris