Dolçamar segueix mostrant la qualitat de la mel menorquina

Amb la mel multifloral ecològica, Dolçamar s’ha emportat una medalla d’or al concurs internacional Biolmiel 2023

Dolçamar segueix mostrant la qualitat de la mel menorquina

Miriam Triay / Ciutadella – El projecte melós, Dolçamar, iniciat per Antoni Anglada el 2012, va néixer des de “la passió, la certesa i la voluntat de donar a conèixer la mel dels menorquins, una mel ancestral, al món”. Fins a dia d’avui, sembla que aquesta voluntat s’ha anat complint. Ja que, amb l’ànim d’enaltir el producte menorquí, més enllà de les fronteres, Anglada ha anat mostrant la seva mel, participant en diferents concursos i guanyant diverses medalles d’or, així com altres premis.

Aquest mateix any Dolçamar ja s’ha emportat una medalla d’or en el concurs de caràcter internacional, enfocat en mel ecològica, Biolmiel 2023. Un certamen organitzat pel Consorzio Italiano per il Biologico, i amb la col·laboració del CREA-AA de Bolonya, un departament especialitzat en investigació apícola. Amb la seva mel de flors, que va quedar en vuitè lloc de totes les mels presentades, i en el primer entre les espanyoles.

UNA MEL EXTRAORDINÀRIA
Partint de la premissa que la mel menorquina és única i especial, Antoni Anglada ha anat construint el projecte Dolçamar. L’or guanyat al Biolmiel 2023, “és una prova més que la mel de Menorca és excel·lent”. Un certamen que a l’apicultor li feia especial il·lusió guanyar, ja que es tracta del concurs més prestigiós en matèria de mels ecològiques. I que, a més, presenta una sèrie de requisits molt concrets i més exhaustius que d’altres.

Tenint en compte les posicions que va assolir Dolçamar en el Biolmiel 2023, i segons Anglada, “t’adones que la mel de Menorca pot competir a un nivell molt elevat, quant a qualitat”. Amb una vuitena posició a nivell europeu, i una primera a nivell estatal, la mel multifloral ecològica de Dolçamar, la mel de Menorca, va fer una passa més. Ja que, a l’illa només existeix un apiari ecològic, el de Mongofre al nord, gestionat per Anglada. Llavors, fins no fa molt, cap mel menorquina s’havia pogut presentar en aquest concurs.

L’ECOLOGISME EN LA MEL
Però, què suposa que una mel sigui ecològica? Segons ens explica el creador de Dolçamar: “A través d’un segell atorgat per l’organisme regulador, que en el cas de Balears és el CBPAE (Consell Balear de la Producció Agrària Ecològica), se certifica la traçabilitat de tot el procés. Que no empram medicina química, ni aliment químic, i també que a l’entorn on està ubicada la caseta fan un maneig del sòl ecològic, sense emprar pesticides, ni herbicides”.

Així, es tracta d’una mel que, encara que hagi demostrat la seva vàlua, és de difícil producció. És més, en general, a Menorca no es tenen grans produccions apícoles. I encara que va creixent i evolucionant, que es va apostant per a l’apicultura, “ara estem en un moment un poc crític perquè la floració és massa curta”.

CANVIS EN LA FLORACIÓ…
“Actualment, i a causa de la durada de la floració, les abelles no tenen temps de fer molta mel”, confessa Anglada. De normal, aquests insectes pol·linitzadors necessiten un mes i mig – dos de floració intensa. Ara fa temps que no és així.

És durant el mes de febrer-març, de fet, que comença el procés de floració, però enguany, i pel que ens explica l’apicultor, ja ho ha fet de forma molt feble. “No hi ha molta flor, i la que hi ha no genera molt de nèctar, perquè el sòl està eixut. Açò dificulta molt tot el procés: Les plantes necessiten humitat per poder ser fortes i generar nèctar, que atregui els pol·linitzadors. Aquesta simbiosi entre pol·linitzadors i flors és clau”.

Una situació que no és nova, ja que venim d’uns anys en què açò s’està tornant en una constant. Cada vegada plou menys i diferent, provocant la coneguda sequera de què portem temps parlant. Una que també afecta als petits pol·linitzadors, clau en l’ecosistema natural. El darrer any que es recorda bo, en aquest sentit, és el 2020. Però després van venir anys durs, com el 2021 i el 2022. Dels quals es té molt mal record. “Van ser catastròfics”.

L’any passat, el 2023, va millorar una mica, a causa d’un fet curiós: “Amb un inici d’any desenvolupant-se més o menys com enguany, amb poques pluges, a finals de primavera va fer un parell de ruixats importants. Açò va ajudar que plantes com l’abatzer, l’enclova o el trèvol florissin. I aquestes van permetre mantenir en vida el que hi havia. Fins i tot, en alguns casos, incrementar un quilo i mig la producció per caseta”.

Què passarà enguany encara està per veure. El que sí que està clar és que, i segons ens explica l’apicultor, és durant els mesos previs a la primavera, que comença el procés per a les abelles. Concretament, quan s’inicia la floració amb els albons, ja que presenten un nèctar molt líquid que estimula molt a posar ous. “Enguany les puntes dels albons estan molt eixutes, i normalment el febrer ja han florit. A finals de febrer hem tingut un percentatge baixíssim de floració, quan hauria de ser de més del 50%”.

 …QUE AFECTEN LES ABELLES
Així, la normalitat a la qual estaven acostumades les abelles, perquè funcioni bé el seu procés pol·linitzador, i el seu ecosistema estigui en equilibri, s’està modificant. “La nostra obligació com a apicultors és mantenir-les en vida. I per açò, el que intentam, des de l’Associació Menorquina d’Apicultors, és emprar alimentació específica per a abelles. El que faria, o ja fa, qualsevol ramader amb els seus animals: Intentar donar els nutrients que no són al camp”. Una mesura que encareix el preu del producte, i que, realment, no és el mateix.

Per sort, l’administració ja ha començat a actuar, per ajudar als treballadors del camp. En el cas de l’apicultura, una de les actuacions que han portat a terme, ha sigut permetre als apicultors donar aliment convencional a les abelles, encara que es tracti d’apiaris ecològics. “És una situació d’urgència. Tenim un problema greu de sequera. Hi ha molt poca oferta i varietat d’aliment ecològic. Si, posem el cas, resultés que les farmacèutiques que fabriquen la medicina ecològica no poguessin abastir el mercat, abans que deixar morir les abelles, les hauríem de tractar amb medicina convencional. El mateix passa amb l’alimentació”.

UN PROJECTE MELÓS QUE AVANÇA
De totes maneres, i tot i haver de fer front a més dificultats, la mel menorquina se segueix produint, i guanyant concursos a nivell internacional, com ja hem vist. De fet, a més d’aquest Biolmiel 2023, Dolçamar ja s’havia emportat una medalla d’or al London Honey Awards 2023, i una altra de plata al Paris Honey Awards 2023. Sempre amb les seves mels multiflorals, en aquest cas, convencionals. I no és d’estranyar que la mel principal de Dolçamar sigui la de flors. “A Menorca és la que més abunda, la que més es pot fer. És un 90%”.

Ara, i amb aquest nou escaló pujat, per part de Dolçamar, de la mel menorquina, els projectes que Antoni Anglada té per al futur més imminent es poden resumir en un verb: Créixer. Ja sigui en casetes, que actualment en gestiona 150; o ja sigui en països a on arriba aquesta mel, a on l’exporta.

“M’agradaria internacionalitzar la marca. Convertir-la en una empresa potent. No només perquè la mel de Menorca és extraordinària, sinó per poder vendre una part de la producció als mercats més exclusius del món, a un altre preu. Donar visibilitat a la marca, a la mel menorquina, a la seva qualitat, i també, a la seva història. I després, també m’agradaria provar, experimentar, altres aspectes amb la mel, a nivell d’apitoxina -el verí de les abelles-, a nivell de gelea real o, fins i tot, d’aliment per a les abelles. Són diversos projectes que tenc en ment, però pels quals no dispòs de temps ni ajuda econòmica. Són idees molt costoses. Però ho aconseguiré. Ho sé cert”.  Dolçamar, i la mel menorquina, seguiran avançant.

  • Publicitat
    El Iris