El Paladar, Premi El Iris d'Economia i Empresa

El Paladar supera ja els 20 anys com a empresa consolidada de productes gurmet a Menorca, però també ha sortit a les Illes. L’empenta, visió, selecció de producte i una manera molt seva de fer les coses, els va suposar el premi d’Economia i Empresa dels recents Premis El Iris 2024. 

Però, quin és el secret per mantenir una empresa d’aquestes característiques en constant creixement? Kiko Muñoz, que és cofundador junt amb Pepe Moreno, ens ho explica.

Com vau rebre la notícia del premi El Iris?

Vam estar encantats quan en Bep Al·lès ens va telefonar per donar-nos la notícia. Però va ser més especial quan vam arribar al sopar i vam veure la gent que hi havia. Vam sentir que alguna cosa estem fent bé quan ens vam veure rodejats de gent i empresaris tan bons. 

Fem un petit repàs històric de com va començar El Paladar.

Jo i en Pepe fèiem feina junts al que era SYP. I quan els va comprar Eroski, hi va haver canvis que no van agradar als clients i van començar a haver-hi moltes queixes. Allà va ser quan se li va encendre la bombeta a en Pepe i va plantejar de fer alguna cosa que fos nostra, i fer-ho a la nostra manera. Així vam viatjar a Barcelona i Madrid a veure botigues gurmet, noltros tenint la base de xarcuteria, vam pensar que seria una bona combinació per oferir un servei nou que no existia en aquell moment a Menorca, l’any 2004.

Quan vam obrir la primera botiga, vam començar a tenir clientela de Maó que ens demanava un punt a la banda de Llevant, així que vam obrir-ne allà també. L’any 2014, un client nostre de Maó, en Federico Borsatti, ens va dir que li agradaria ser part de l’empresa. Amb la seva entrada, vam decidir provar d’expandir-mos a les illes veïnes. D’aquesta manera, vam creure que, si ens havíem de fer forts, el primer pas era establir botiga a Eivissa i Mallorca i consolidar-les, que és la feina que hem fet durant els darrers 10 anys, aproximadament. Ens hem centrat a crear sistema, en control d’estocs, i a Menorca també fem distribució d’hostaleria, càtering i la venda online. 

Mirant cap enrere, us esperàveu arribar on sou ara?

No, la veritat que no. Tenim il·lusió per anar fent coses i prosperant, però no ens esperàvem mai arribar al volum que tenim ara. Però sí que és cert que sempre tenim idees i, si surten oportunitats, anam creixent. 

Què us empeny a créixer?

En el meu cas, és seguir exemples inspiradors, encara que sigui d’altres sectors. Record que jo pensava que no volia ser esclau d’una botiga, sinó poder tenir autonomia i equip per poder viure una mica millor, tot i que no és així, realment. La nostra visió és tenir un molt bon equip, ben remunerat, fer-lo part de l’empresa i que t’ajudin a créixer. És el més complicat, però crec que és la clau de les empreses que prosperen i que donen feina a la gent. Ara som unes 60 persones a l’empresa, i en temporada alta arribam als 80. No és un equip petit, i cada persona duu la seva motxilla i ho has de tenir present, de manera que puguis col·locar a cada perfil allà on es senti millor i més útil.

El personal és la clau de l’èxit de El Paladar?

Sí, és una bona part. Sempre hi ha moments de manca d’entesa o comunicació, però fem que sigui per poc temps. Açò passa a les empreses i a la vida. En el fons, tanmateix, cream un bon ambient, i el personal ens acompanya. L’entrega del premi El Iris n’és un exemple, on es van asseure amb noltros quatre persones de l’empresa, que sempre són allà i duen molts anys amb noltros.

El darrer gran moviment va ser tancar la botiga del Carrer Creu, la primera que vau obrir, i inaugurar-ne una altra, molt més gran. Què va suposar aquest canvi?

Va fer una mica de respecte, tancar la primera botiga que vam obrir. Però sí que és cert que va ser el primer local que vam poder obrir en una època en què no hi havia locals, així que vam dir “açò és el que hi ha”. L’any 2010, després de la crisi, vam poder obrir la botiga del centre, però ja allà vam veure que eren dos locals que eren molt a prop, i teníem ganes de tenir una ubicació més separada. Quan fa dos anys va sorgir l’oportunitat del local de davant l’institut, va ser quan vam fer el canvi, i n’estem molt contents, perquè el rendiment és molt major. 

Teniu altres projectes per créixer en un futur pròxim?

A la vista, a curt termini, no. Estem enfocats en la temporada d’estiu, que sembla que ve bona, i en els esdeveniments de càtering. Ho vam notar ja a la fira HORECA, que vam fer fa unes setmanes a Maó. Allà vam veure l’èxit de les carns que duim d’una empresa de Zarautz, i també dels productes italians que duim d’un proveïdor de Barcelona. Són els que més èxit van tenir i els que més ens ajuden a créixer en la distribució d’hostaleria.

Teniu productes estrella?

Sí, molts. En el primer viatge que vam fer a Barcelona vam tenir la gran sort de conèixer a n’Antonio Branco, que duia tota la vida en el món de la xarcuteria. Ens va veure joves i curiosos, i ens va donar una selecció de proveïdors que ell havia anat seleccionant, i d’aquells, encara en tenim molts que segueixen amb noltros, i han estat part de l’èxit de El Paladar.

Així, a clau de l’èxit és un bon equip i un bon producte?

I un bon equilibri entre preu i qualitat. Sempre hem tingut clar que volem oferir un producte accessible. No podem viure de vendre caviar. Per açò intentam tenir una línia mitja, que no es passa de preu, i és el que ens ha ajudat a tenir volum i créixer.