Per Itziar Lecea/Fotos: Cristina Quintana – La història de na Cristina Quintana va molt lligada a la de la seva família. Més concretament, la que van escriure els seus avis i el seu pare, i que ella ha volgut seguir malgrat les dificultats. Després d’uns anys durs a causa de la Covid, l’única dona licorera a Menorca continua elaborant allò que més li agrada: el licor artesanal fet a l’illa. Amb ella descobrim les tres marques que la representen, Biniarbolla, Glop i Innat.
Innat, Glop, Biniarbolla…tot va començar quan, exactament?
Ens n’hem d’anar molt enrere per saber quan es va iniciar tot aquest projecte. Fins quan s’àvia, na Margarita Seguí, i l’avi, en Pepe Quintana, tenien una finca a l’Enzell, als peus del Toro. Ell, que era sabater, va fer contraban durant l’època de la guerra, com moltes altres persones. Tenien amistat amb en Romualdo, que era un capellà, un poc xamà, que vivia a dalt del Toro. En Romualdo feia infusions com a remeis, amb una base d’alcohol, que li subministrava l’avi, i que entrava a través de la finca de Binissaida des Barrancons. Així va ser com, quan en Romualdo es va jubilar, l’àvia es va quedar les seves receptes i va seguir fent els licors. Especialment, el licor de mandarina, que era molt popular.
Anys més tard, quan el meu pare va haver de tancar la seva empresa de calçat, va decidir seguir el camí iniciat pels avis, gràcies en part als arbres fruiters de la finca de Biniarbolla que duia el meu germà, al barranc des Rellotge. Açò era cap a finals dels anys 80. Així, el primer licor de mandarina que va fer va ser amb mandarines de l’hort de Biniarbolla, seguint la recepta tradicional que l’àvia havia pogut preservar d’en Romualdo. I que és la mateixa recepta que feim ara.
Quan entra vostè a l’empresa?
L’any 2014, quan mon pare es va jubilar. Quan vaig entrar, vam apostar per les ginebres, que sempre m’han agradat, i que començaven a tenir un bon ressò a causa de la pujada del món de la cocteleria. D’aquesta manera van néixer Glop i Innat. El 2017 vaig guanyar el premi autonòmic a millor ginebra de Balears. Al principi es va comparar molt amb el Gin Xoriguer, tot i que és del tot diferent, perquè és una ginebra prèmium. A finals de l’any 2019 vaig treure la ginebra rosada, perquè me la demanaven molt. Però el 2020 va canviar tot.
En quin sentit?
Amb l’arribada de la Covid vaig haver de tancar l’empresa i deixar de fer tant el gin com les herbes, que fèiem de manera tradicional, amb la recepta de sempre. Em vaig veure en la situació d’haver de vendre les marques per poder arrancar el negoci de nou i mantenir les receptes de l’àvia. Per açò ara fem les herbes de mandarina, i altres, i també feim les tres ginebres. Amb aquest canvi, i amb el vistiplau del nou propietari de tornar a fer els licors d’herbes a la manera tradicional, em va dir que li agradaria fer-ho amb el producte d’un amic que té una finca d’agricultura ecològica. La sorpresa va ser que era la mateixa finca de Binissaida per on l’avi entrava l’alcohol durant el segle XX i on l’àvia va fer les seves herbes. Així podem etiquetar els nostres licors com a fets amb herbes de l’hort des Barrancó de Binissaida. Tancam així el cicle que va començar amb la meva àvia i que he pogut seguir jo, a pesar de les dificultats que han suposat els darrers tres anys, des de la pandèmia.
Té la sensació de tancar un cicle, tornant als orígens?
Per jo ha estat com honrar la història de l’empresa i els orígens, que van ser l’àvia i el meu pare. Crec que si hagués intentat fer-ho així, no hauria sortit tan bé. Però estic molt contenta.
Com va ser la transició de tenir empresa pròpia a haver de treballar per altres?
Quan vaig conèixer l’actual propietari, tot d’una ens vam entendre molt bé, perquè fugim del que és la tendència de la indústria: automatitzar de cada vegada més. I noltros anam cap a l’altre costat: anam cap al procés artesanal, que li dona un caràcter al producte que, a més, es nota en la qualitat. Crec que s’hauria de recuperar aquesta manera de fer artesana i tradicional dels processos.
Es nota la tradicionalitat del procés en el sector de la licoreria a les Illes?
Puc dir com som de les poques dones a Balears que té el títol de licorera artesanal i l’única de Menorca. I en un parell d’anys em podré treure el de mestra licorera. És un procés que duu el seu temps, però crec que la gent valora de cada vegada més el producte artesanal, i també entén que és molt millor poder consumir producte de la terra i no dependre tant de la globalització.
Com a única dona licorera de Menorca, d’on ha sortit el coneixement per seguir i muntar de nou un negoci tan especialitzat?
Jo m’he format en el món de la licoreria perquè ho he vist tota la vida. He llegit molt, he investigat, he visitat altres empreses i laboratoris per veure quins processos fan… Però és un coneixement innat, en el meu cas. Sempre he estat molt curiosa, i crec que açò ha influït a poder crear productes nous, així com millorar els que tenim. Per aquest motiu he pogut pujar de qualitat les dues ginebres, tant Glop com Innat, i la rosada, que hem aconseguit ficar-les dintre del mercat de ginebres d’alta gamma.
Cristina Quintana, la única mujer licorera en Menorca
“Siempre he sido muy curiosa, y creo que esto ha influido en poder crear productos nuevos, así como mejorar los que tenemos”
Itziar Lecea/Fotos: Cristina Quintana – La historia de Cristina Quintana va muy ligada a la de su familia. Más concretamente, la que escribieron sus abuelos y su padre, y que ella ha querido seguir a pesar de las dificultades. Después de unos años duros a causa del Covid, la única mujer licorera en Menorca sigue elaborando lo que más le gusta: el licor artesanal hecho en la isla. Con ella descubrimos las tres marcas que la representan, Biniarbolla, Glop e Innat.
Innat, Glop, Biniarbolla… todo empezó cuando, ¿exactamente?
Debemos irnos muy atrás para saber cuándo se inició todo este proyecto. Hay que remontarnos a la abuela, Margarita Seguí, y el abuelo, Pepe Quintana, que tenían una finca en Enzell, a los pies del Toro. Él, que era zapatero, hizo contrabando durante la época de la guerra, como otras muchas personas. Tenían amistad con Romualdo, que era un cura, un poco chamán, que vivía en el monasterior del Toro. Romualdo hacía infusiones como remedios, con una base de alcohol, que le suministraba el abuelo, y que entraba a través de la finca de Binissaida des Barrancons. Así fue como, cuando Romualdo se jubiló, la abuela se quedó sus recetas y siguió haciendo los licores. En especial, el licor de mandarina, que era muy popular.
Años más tarde, cuando mi padre tuvo que cerrar su empresa de calzado, decidió seguir el camino iniciado por los abuelos, gracias en parte a los árboles frutales de la finca de Biniarbolla que llevaba mi hermano, en el barranco des Rellotge. Esto era hacia finales de los años 80. Así, el primer licor de mandarina que hizo fue con mandarinas del huerto de Biniarbolla, siguiendo la receta tradicional que la abuela había podido preservar de Romualdo. Y que es la misma receta que hacemos ahora.
¿Cuándo entra usted en la empresa?
En 2014, cuando mi padre se jubiló. Al entrar, apostamos por las ginebras, que siempre me han gustado, y que empezaban a tener un buen eco debido a la subida del mundo de la coctelería. De esta forma nacieron Glop e Innat. En 2017 gané el premio autonómico a mejor ginebra de Baleares. Al principio se comparó mucho con Gin Xoriguer, aunque es del todo diferente, porque es una ginebra premium. A finales del año 2019 saqué la ginebra rosada, porque me la pedían mucho. Pero en el 2020 todo cambió.
¿En qué sentido?
Con la llegada del Covid tuve que cerrar la empresa y dejar de hacer tanto el gin como las hierbas, que hacíamos de manera tradicional, con la receta de siempre. Me vi en la situación de tener que vender las marcas para poder arrancar el negocio de nuevo y mantener las recetas de la abuela. Por eso ahora hacemos las hierbas de mandarina, y otras, y también hacemos las tres ginebras. Con este cambio, y con el visto bueno del nuevo propietario de volver a hacer los licores de hierbas a la forma tradicional, me dijo que le gustaría hacerlo con el producto de un amigo que tiene una finca de agricultura ecológica. La sorpresa fue que era la misma finca de Binissaida por la que el abuelo entraba el alcohol durante el siglo XX y donde la abuela hizo sus hierbas. Así podemos etiquetar nuestros licores como hechos con hierbas del huerto de Es Barrancó de Binissaida. Cerramos así el ciclo que empezó con mi abuela y que he podido seguir yo, a pesar de las dificultades que han supuesto en los últimos tres años, desde la pandemia.
¿Tiene la sensación de cerrar un ciclo, volviendo a los orígenes?
Para mi ha sido como honrar la historia de la empresa y los orígenes, que fueron la abuela y mi padre. Creo que de haber intentado hacerlo así, no habría salido tan bien. Pero estoy muy contenta.
¿Cómo fue la transición de tener empresa propia a tener que trabajar por otros?
Cuando conocí al actual propietario, de repente nos entendimos muy bien, porque huimos de lo que es la tendencia de la industria: automatizar cada vez más. Y nosotros vamos hacia el otro lado: vamos hacia el proceso artesanal, que le da un carácter al producto que además se nota en la calidad. Creo que debería recuperarse esta forma de hacer artesana y tradicional de los procesos.
¿Se nota la tradicionalidad del proceso en el sector de la licorería en las Islas?
Puedo decir cómo somos de las pocas mujeres en Baleares que tiene el título de licorera artesanal y la única de Menorca. Y en un par de años podré sacarme el de maestra licorera. Es un proceso que lleva su tiempo, pero creo que la gente valora cada vez más el producto artesanal, y también entiende que es mucho mejor poder consumir producto de la tierra y no depender tanto de la globalización.
Cristina Quintana, the only woman liquor maker in Menorca
“I have always been very curious, and I think this has influenced being able to create new products, as well as improve the ones we have”
Itziar Lecea / Photos: Cristina Quintana– Cristina Quintana’s story is closely linked to that of her family. More specifically, the one that her grandparents and her father wrote, and that she wanted to continue despite the difficulties. After a few hard years due to Covid, the only woman liquor maker in Menorca continues to make what she likes most: artisanal liquor made on the island. With it we discover the three brands that represent it, Biniarbolla, Glop and Innat.
Innat, Glop, Biniarbolla… it all started when, exactly?
We must go back very far to know when this whole project began. We must go back to the grandmother, Margarita Seguí, and the grandfather, Pepe Quintana, who had a farm in Enzell, at the foot of El Toro. He, who was a shoemaker, did smuggling during the war, like many other people. They had a friendship with Romualdo, who was a priest, a bit of a shaman, who lived in the monastery of El Toro. Romualdo made infusions as remedies, with an alcohol base, which was supplied by his grandfather, and which entered through the Binissaida des Barrancons farm. That’s how, when Romualdo retired, her grandmother kept her recipes and continued making the liqueurs. Especially the mandarin liqueur, which was very popular.
Years later, when my father had to close his shoe company, he decided to follow the path started by his grandparents, thanks in part to the fruit trees on the Biniarbolla farm that my brother ran, in the Rellotge ravine. This was towards the end of the 80s. Thus, the first mandarin liqueur he made was with mandarins from the Biniarbolla orchard, following the traditional recipe that Romualdo’s grandmother had been able to preserve. And it’s the same recipe we make now.
When do you join the company?
In 2014, when my father retired. Upon entering, we opted for gins, which I have always liked, and which were beginning to have a good echo due to the rise of the world of cocktails. In this way Glop and Innat were born. In 2017 I won the regional award for best gin in the Balearic Islands. At first it was compared a lot to Gin Xoriguer, although it is completely different, because it is a premium gin. At the end of 2019 I released pink gin, because they asked me for it a lot. But in 2020 everything changed.
In what sense?
With the arrival of Covid I had to close the company and stop making both the gin and the herbs, which we made in the traditional way, with the usual recipe. I found myself in the situation of having to sell the brands to be able to start the business again and keep my grandmother’s recipes. That’s why now we make the mandarin herbs, and others, and we also make the three gins. With this change, and with the new owner’s approval to return to making herbal liqueurs the traditional way, he told me that he would like to do it with the product of a friend who has an organic farming farm. The surprise was that it was the same Binissaida farm through which the grandfather brought in the alcohol during the 20th century and where the grandmother made the herbs from it. This way we can label our liquors as made with herbs from the Es Barrancó de Binissaida garden. Thus we close the cycle that began with my grandmother and that I have been able to continue, despite the difficulties that have arisen in the last three years, since the pandemic.
Do you have the feeling of closing a cycle, returning to the origins?
For me it has been like honoring the history of the company and the origins, which were my grandmother and my father. I think if I had tried to do it that way, it wouldn’t have turned out so well. But I’m very happy.
What was the transition like from having your own business to having to work for others?
When I met the current owner, we suddenly understood each other very well, because we ran away from what is the industry trend: to automate more and more. And we go the other way: we go towards the artisanal process, which gives a character to the product that is also noticeable in the quality. I think this artisanal and traditional way of doing processes should be recovered.
Is the traditional nature of the process noticeable in the liquor sector on the Islands?
I can say how we are one of the few women in the Balearic Islands who has the title of artisan liquor maker and the only one from Menorca. And in a couple of years I will be able to become a master liquor maker. It is a process that takes time, but I think that people value artisanal products more and more, and also understand that it is much better to be able to consume products from the land and not depend so much on globalization.
Cristina Quintana, la seule femme productrice d’alcool à Minorque
“J’ai toujours été très curieux et je pense que cela a influencé ma capacité à créer de nouveaux produits, ainsi qu’à améliorer ceux que nous avons”
Itziar Lecea/Photos : Cristina Quintana – L’histoire de Cristina Quintana est étroitement liée à celle de sa famille. Plus précisément, celui que ses grands-parents et son père ont écrit, et qu’elle a voulu continuer malgré les difficultés. Après des années difficiles à cause du Covid, la seule femme productrice d’alcool de Minorque continue de fabriquer ce qu’elle aime le plus : l’alcool artisanal fabriqué sur l’île. Avec lui on découvre les trois marques qui la représentent, Biniarbolla, Glop et Innat.
Innat, Glop, Biniarbolla… tout a commencé quand, exactement ?
Il faut remonter très loin pour savoir quand tout ce projet a commencé. Il faut remonter à la grand-mère, Margarita Seguí, et au grand-père, Pepe Quintana, qui possédaient une ferme à Enzell, au pied d’El Toro. Lui qui était cordonnier, a fait de la contrebande pendant la guerre, comme beaucoup d’autres. Ils avaient une amitié avec Romualdo, qui était un prêtre, un peu chaman, qui vivait au monastère d’El Toro. Romualdo fabriquait des infusions comme remèdes, à base d’alcool, qui lui étaient fournies par son grand-père et qui entraient par la ferme Binissaida des Barrancons. C’est ainsi que, lorsque Romualdo a pris sa retraite, sa grand-mère a conservé ses recettes et a continué à élaborer les liqueurs. Surtout la liqueur de mandarine, qui était très appréciée.
Des années plus tard, lorsque mon père a dû fermer son entreprise de chaussures, il a décidé de suivre le chemin commencé par ses grands-parents, en partie grâce aux arbres fruitiers de la ferme Biniarbolla que mon frère dirigeait, dans le ravin de Rellotge. C’était vers la fin des années 80. Ainsi, la première liqueur de mandarine qu’il fabriqua était avec des mandarines du verger de Biniarbolla, suivant la recette traditionnelle que la grand-mère de Romualdo avait su conserver. Et c’est la même recette que nous faisons maintenant.
Quand rejoignez-vous l’entreprise ?
En 2014, lorsque mon père a pris sa retraite. En entrant, nous avons opté pour des gins, que j’ai toujours appréciés, et qui commençaient à avoir un bon écho du fait de l’essor du monde des cocktails. C’est ainsi que sont nés Glop et Innat. En 2017, j’ai remporté le prix régional du meilleur gin des îles Baléares. Au début, on le comparait beaucoup au Gin Xoriguer, même s’il est complètement différent, car c’est un gin premium. Fin 2019, j’ai sorti du gin rose, car ils me le demandaient beaucoup. Mais en 2020, tout a changé.
Dans quel sens?
Avec l’arrivée du Covid, j’ai dû fermer l’entreprise et arrêter de fabriquer le gin et les herbes, que nous préparions de manière traditionnelle, avec la recette habituelle. Je me suis retrouvée dans la situation de devoir vendre les marques pour pouvoir relancer l’entreprise et conserver les recettes de ma grand-mère. C’est pourquoi nous produisons désormais les herbes de mandarine, entre autres, et nous produisons également les trois gins. Avec ce changement, et avec l’accord du nouveau propriétaire pour fabriquer à nouveau les liqueurs aux herbes de manière traditionnelle, il m’a dit qu’il aimerait le faire avec le produit d’un ami qui possède une ferme d’agriculture biologique. La surprise était qu’il s’agissait de la même ferme Binissaida dans laquelle grand-père apportait de l’alcool au XXe siècle et où grand-mère fabriquait ses herbes. De cette façon, nous pouvons étiqueter nos liqueurs comme étant élaborées avec des herbes du jardin Es Barrancó de Binissaida. Nous clôturons ainsi le cycle qui a commencé avec ma grand-mère et que j’ai pu poursuivre, malgré les difficultés survenues au cours des trois dernières années, depuis la pandémie.
Avez-vous le sentiment de boucler un cycle, de revenir aux origines ?
Pour moi, cela a été comme honorer l’histoire de l’entreprise et ses origines, qui étaient ma grand-mère et mon père. Je pense que si j’avais essayé de procéder de cette façon, cela ne se serait pas si bien passé. Mais je suis très heureux.
Comment s’est passée la transition entre le fait d’avoir sa propre entreprise et le fait de devoir travailler pour d’autres ?
Lorsque j’ai rencontré le propriétaire actuel, nous nous sommes tout à coup très bien compris, car nous avons fui la tendance du secteur : automatiser toujours plus. Et nous allons dans l’autre sens : nous nous dirigeons vers le processus artisanal, qui donne un caractère au produit qui se remarque également dans la qualité. Je pense que cette façon artisanale et traditionnelle de réaliser les processus devrait être récupérée.
Le caractère traditionnel du processus est-il perceptible dans le secteur des alcools aux Îles ?
Je peux dire à quel point nous sommes l’une des rares femmes des îles Baléares à avoir le titre d’artisane liquoreuse et la seule de Minorque. Et dans quelques années, je pourrai devenir maître liquoriste. C’est un processus qui prend du temps, mais je pense que les gens valorisent de plus en plus les produits artisanaux et comprennent aussi qu’il est bien mieux de pouvoir consommer les produits de la terre et de ne pas trop dépendre de la mondialisation.
