Calendari gastronòmic del mes de febrer

Calendari gastronòmic del mes de febrer

Sant Blai

El dia 3 de febrer és la festivitat de Sant Blai. Era costum antic du a beneir els panets de Sant Blai, a més dels caramels i regalèssia, que segons era creença et guardava de les malalties de la gargamella.

Darrers dies

Greixera de peus de porc- Foto: Bep Al·lès©

El mes de febrer es quan es celebren els Carnavals, el que a Menorca deim els Darrers Dies, on el protagonista és el porc.

Tan el Dijous Llarder, aquí deim jarder, com el Darrer Dimarts eren dies de menjar porquim. On a més dels costums gastronòmics que ens han quedat, també n’hi havia una sèrie de plats o elaboracions que amb el pas dels anys s’han perdut.

Tenim constància de les coques dels Darrers Dies, o de les coques de xulla i de les coques amb roes que es menjaven aquests dies, com també dels arrossos grocs de porquejades a les festes dels llocs, on es celebraven els anomenats “Balls de Tapadets”, costum que avui s’està recuperant. Allà es servien des de les coques esmentades, a més de pastissets, vi dolç i altres elaboracions de la pagesia.

Avui en dia, la gastronomia dels Darrers Dies es centra a la part de Ciutadella amb la celebració del Darrer Dimarts, el que molts mal anomenen el “dia de sa sobrassada”.

Greixera de monyaco i brossat. Restaurant Es Garbell. Foto: Bep Al·lès©

La gastronomia del Darrer Dimarts és molt més que sobrassada o botifarrons al caliu, que en si en són la bereneta. Les menges principals d’aquest dia són la greixera de peus de porc, que era el plat principal, i que s’acompanyava de crespellets, i de postre no mancaven les greixeres de monyaco i les de brossat. Era dia de torrada de costelles, de llom i de xulla. De beure vi, i també de cançons i de balls de fandango i de boleros.

Quaresma

Panadera de bacallà. Foto: Bep Al·lès©

El període de la Quaresma té també la seva gastronomia, i és aquella que servia per a depurar els cos dels excessos, no sols dels darrers dies de carnaval, sinó d’aquells que s’havien iniciat amb els nadals, sant Antoni i finalment els carnavals.

Aquí els protagonistes són els plats de llegum sense carn, les panaderes d’ous i de manera especial els plats de peix. Hi ha que tenir en compte que abans el peix no era tan car com ho és avui en dia, a la plaça era molt comú trobar peix a bon preu, perquè no es valorava tant.

De fet ser pescador era un ofici de gent pobre, dels baixamaners, i fins l’entrada del marisc i la llagosta, o en el moment en que per mor del turisme es comencen obrir més restaurants, en detriment de les tradicionals fondes, la demanda de peix no era l’actual i per tant era un producte, com hem dit, assequible, i en formava part de la cuina de la corema a la nostra illa, com ho era, dins aquest apartat el bacallà, avui un article de preu elevat, i que abans estava a l’abast de totes les butxaques, a l’igual que les pinxes o arengades de barril, que eren berenar de sabaters i de gent amb pocs recursos.

A l’apartat de la rebosteria de corema, poca cosa tenim. L’arxiduc ens parla de les coques de la corema, però també s’han perdut. Possiblement devien ser coques fetes amb les verdures d’hivern, com bledes, espinacs, cebes, alls tendres, que possiblement es guarnien amb peix fresc o peix sec.