La pastarral a la rebosteria nadalenca

La pastarral a la rebosteria nadalenca

Dels menorquins diuen que som molt golosos, llaminers és la paraula que empram, i les festes de Nadal i Cap d’Any, segurament,  són les més dolces que celebram amb una infinitat de pastissos, tortades, torrons i pastarral on l’ametlla és la protagonista, a més d’altres petites delicadeses com les bolles de coco, gemes de vermell d’ou, flamets, dàtils farcits i altres que omplen taules i sobretaules festives amb un ventall cromàtic i de formes que vesteixen de gala cadascuna de les llars al voltant d’una taula gastronòmica que és motiu de trobada i retrobada de famílies i d’amics.

Pastarral

A Menorca se’n diu pastarral o pasta reial al massapà i com a la resta de comunitats estatals és un dels menjars típics de les festes de Nadal on cada casa té la seva pròpia recepta, on variaran un poc les proporcions d’ametlla, dels blancs d’ou, de la ratlladura de pell de llimona i si porten on no vainilla, canyella i altres secrets casolans.

Glaçat o confitura

Figures de glaçat, confitura o pastarral. El Diamante Ses Voltes. Foto: Bep Al·lès©

Amb la pastarral, tant a Menorca com a la resta de comunitats i països on el massapà és un dels protagonistes de les taules nadalenques, se’n fan figures i aquestes a Menorca reben el nom de glaçat o confitura.

El nom de glaçat està clar que ve de la glaça reial amb la que estan cobertes aquestes figures en forma de cor, de peix, de guitarra, de coixí o de romb, que són de diferents colors -per la glaça- on els més tradicionals a l’illa són el rosat, el blanc i de petit record també les figures de color verd, que duen també les filigranes de glaça blanca o rosada al damunt, i que són una de les elaboracions més vistoses que portam a la pantagruèlica taula de postres nadalenques.

Aquest costum de cobrir de glaça a les figures de massapà a Menorca podria ben bé ser anglesa, del segle XVIIII amb les dominacions britàniques de l’illa i, possiblement abans les figures de pastarral, que és també la pasta amb la que s’elaboren els panellets quan no porten patata o monyaco, podrien portar confitura com sí la porta la llaminadura de Tots Sants, i d’aquí que s’hagués mantingut encara el nom de confitura, que és com també i més a la part de la pagesia s’anomenen aquestes figures de pastarral.

Una elaboració amb història

Aquesta elaboració és potser una de les més antigues de les festes de Nadal; de fet n’he trobat receptes de pastarral als receptaris de Can Salort, de Can Saura, de Ca n’Squella, com també a les llibretes que preparaven les mares per a les filles abans de casar-se i formar la seva pròpia família, per tal de seguir elaborant la cuina familiar.

Rotllos de pastarral

Rotllo de pastarral del Forn de Curniola. Foto: Bep Al·lès©

A més del glaçat o confitura, a la part de Ciutadella també s’elaboren els rotllos de pastarral, que també formen part de les postres nadalenques i que tenen formar circular, com la d’un tortell, però de quatre dits de mida i que hi ha també qui a més de l’ametlla capolada, el sucre i la pell de llimona, he trobat receptes que hi afegeixen ous, altres patata, altres canyella… però tots ells passats per la màquina de capolar carn, amb la boca especial molt semblant a la de fer els arrissats, i després de reposar un dia s’enfornen.

També he vist a les receptes que per a fer els rotllos hi ha qui feia la pastarral i la deixava reposar entre cinc dies i una setmana, per a després fer els rotllos, que com hem indicat, es deixaven un dia sencer en repòs damunt la llauna d’enfornar.

Avui en dia els rotllos de pastarral són una d’aquelles elaboracions en perill de desaparèixer i de cada vegada són menys els forns i sucreries que els confeccionen.