Les paelles del Faro de Cala Torret i els plats del Rocamar

Aquest estiu atípic de 2020 també ens ha servit per a descobrir nous restaurants de l’illa, com nous tasts de producte local i de redescobrir part de les meravelles de la nostra Menorca, que potser feia anys que no havíem visitat.

Diuen que l’estiu és temps de paelles a terrasses amb vistes a la mar, i a Menorca en tenim uns quants de restaurants que tenen aquestes vistes privilegiades a ports, platges i cales. Un d’ells és el restaurant El Faro a Cala Torret, a la part de Sant Lluís, Llevant de Menorca, que ha estat un dels grans descobriments aquest estiu, on hem menjat – i us ho ben puc assegurar- la millor paella d’aquest estiu de la covid-19.

Van ser uns quants els amics i a la vegada amants de la gastronomia menorquina que em van xerrar de les excel·lències dels arrossos d’aquest restaurant de platja amb una terrassa que dona a la petita i familiar Cala Torret, on a més a més té com atractiu l’haver recuperat uns quants dels plats emblemàtics del recordat “Rocamar”, el gran temple de la gastronomia de la part de Maó que van regentar i dirigir amb mestria els germans Borràs, i que és encara recordada la seva cuina marinera i uns plats que van crear escola com les seves albergínies farcides de peix, recuperades per el restaurant El Faro que les serveix com les elaborava mestre Josep Borràs, amb el seu arrebossat cruixent per defora i la seva melositat al dins, que ens han transportat a la gran cuina menorquina dels anys 60 i 70.

A més d’aquestes albergínies plenes, hi ha altres plats del Rocamar com el seu pastís de peix de roca, que es va avançar al “pastel de cabracho” que va popularitzar la nova cuina basca dels Arzak, Subijana… També plats del gran restaurant de Maó com els calamars plens, les vieires farcides de peix i marisc, el cap roig a l’espatlla a l’estil Rocamar o el rap a l’all cremat de mestre Borràs. També el segell del Rocamar el trobarem als plats de carn amb el filet Insbruck o el Chateaubriand, a més dels humils, però deliciosos perols de costelles d’anyell al forn, o la seva cuixa de be a la menorquina.

Un producte local que també executen de meravella són els musclos del port de Maó, a la planxa, marinera, al vapor amb salsa maonesa… El Faro els adquireix a les muscleres Gonzàlez, port de Maó km 0, i l’estiu passat en van servir uns 2.000 quilos.

Però havíem començat a parlar d’arrossos i és que es mereixen una menció a part i són una bona excusa per anar fins allà a tastar-los. La paella de marisc és de les millors que hem menjat al llarg de molts anys de ser amants confessos dels arrossos i, dir que ha estat la millor d’aquest estiu. El gra en el seu punt, impregnat dels sabors del marisc que omple el paladar de bones vibracions i rememores moments gastronòmics que et porten al súmmum de la cuina de l’arròs i del marisc. També hi ha que provar la seva paella de senyoret, o paella cega com es coneix a Balears, i que res té a envejar als arrossos Perellada de les Set Portes o de les arrosseries de la Barceloneta, on tenen gran fama.

El seu arròs negre també es suma a aquestes recomanacions arrosseres i a una excel·lent relació qualitat preu tenim l’arròs caldós de llamàntol, que ha seduït paladars de grans crítics gastronòmics com el del menorquí d’adopció i una de les 10 persones més influents a nivell internacional en el món de la gastronomia, Borja Matoses, mestre i exemple dels que ens dedicam al món de la crítica gastronòmica.

Deixant de banda arrossos i la cuina magistral de l’enyorat Rocamar, destaca també aquesta aclucada d’ull que la carta d’El Faro fa a un dels plats més humils i a la vegada més saborosos de la cuina menorquina, l’oliaigua. Sopa de la pagesia que aquest mes d’agost i a primeries de setembre s’acompanya de figues de cristià, i que agafa el nom d’oliaigua amb figues, aquest plat humil, que no és res més que un sofregit de pebres vermells i verds, ceba, alls i tomàtigues, que requereix calma per a elaborar-lo, trobar el punt de sal i després s’hi afegeix aigua, però que mai ha d’arribar a bullir, i que es retira del foc just comença a fer la sabonera prèvia a l’arrancar el bull, i que s’acompanya al plat amb sopes torrades de pa, i al costat, per a alleugerir la calentor, un plat de figues ben fresques. Al mig de la taula, patates fregides que es van picant també mentres es menja aquest plat d’arqueologia gastronòmica menorquina, que a pocs restaurants de l’illa trobarem.

Compartir a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos
Setmanaris i Revistes SL (en adelante, Foodies on Menorca), como responsable de esta web, le informa que los datos de carácter personal que proporcione rellenando el presente formulario serán tratados con la finalidad de atender sus consultas y remitirle información de su interés. Al enviar el formulario, Ud. legitima a Foodies on Menorca y da su consentimiento a este tratamiento y registro de sus datos. Puede ejercer sus derechos de acceso, rectificación, limitación y supresión de sus datos contactando con el Delegado de Protección de Datos en las formas que se indican en nuestra Política de Privacidad o presentar una reclamación ante la Agencia de Protección de Datos.