Es Pla, 45 anys del primer bar de nit al Pla de Sant Joan

Més de 45 anys després de la seva primera inauguració el cafè concert Es Pla, el pub pioner a la zona de la colàrsega del port, segueix sent tot un clàssic de la nit ciutadellenca, i des de da un parell d’anys, amb la tornada dels seus fundadors, Nando i Lin Salord, ha recuperat els concerts de música en viu.

De fet, foren els germans Nando i Enrique Triay Llopis qui inicialment obriren el pub Es Pla, gairebé a tocar de la colàrsega. En aquell moment, segons que expliquen ara en Nando Triay (1948) i na Lin Salord Marquès (1955), també, com veurem, protagonista principal d’aquesta història, a la zona del port més com a pubs hi havia ja Sa Clau, Es Pou i es Forat, que, aquest darrer, havia obert just dues setmanes abans d’Es Pla. Però del pont cap al Pla de Sant Joan, de bar estil pub encara no n’hi havia cap i Es Pla va ser el primer d’aquella zona.

Tot i que a la llarga, al cap d’uns quants anys, el van arribar a comprar, de tot d’una el local el varen llogar, pagant en aquell temps (1974) unes 7.000 pessetes mensuals. En realitat, el local era una mena de cotxeria i foren ells mateixos, lògicament amb préstecs per enmig i venent-se el propi cotxe, qui el van transformar en el que ara en deim un cafè concert. Trobant-se també amb el fet que llavors, formant part d’aquella aventura inicial, expliquen Nando Triay i Lin Salord, allà baix no hi arribava l’enllumenat públic i, per tenir llum i durant un període de cinc anys, van haver d’enganxar-se amb un cable de 150 metres a l’escomesa del mecànic que habitava al carrer de sa Muradeta.

La ximeneia, els jocs de taula, el billar i la màquina de singles

Res de totes aquelles dificultats els aturà i la inauguració del local Es Pla s’oficialitzava el 31 de maig de 1974, amb les copes i la música (rock, blues, jazz, hard rock,…) com a base de tot plegat i amb una ximeneia central com a una de les seves imatges característiques. Encara que passant els anys la van suprimir i substituir per una altra de ferro.

Amb els anys, potser al cap d’una dècada, hi arribà també un dels elements emblemàtics que donà importància i entreteniment al local, el billar americà, que, de fet, s’ajuntava amb altres jocs de taula com ara el parxís, ramiro, othello, avalon, backgammon, dames o escacs, jocs que eren tot un clàssic i amb els quals també era habitual veure’ls jugar amb els clients en certs moments de quan tenien obert.

Si bé na Lin Salord no va entrar a Es Pla de tot d’una, sí que ho va fer al cap de ben poc temps. Va ser quan, un any després, el germà petit d’en Nando Triay, n’Enrique, deixava el negoci i li traspassava la seva part. Aquell reinici d’etapa significaria també l’arribada al local Es Pla d’un altre dels seus elements característics d’aquell període: una màquina de singles en què es podia triar la cançó preferida a canvi de posar-hi una moneda.

En paral·lel a tot açò, la zona del Pla de Sant Joan anava creixent en locals i a Es Pla se n’hi ajuntaven d’altres com ara la discoteca Galápagos primer i després L’Herba, Es Glop i Estels, així com encara després la discoteca Lateral. Potser fou al voltant d’uns 10 anys després de l’obertura d’Es Pla que la zona, i més si hi afegim la part del port que va del pont cap a Sa Clau o Sa Figuera, es pot dir que, si més no, ja es començava a convertir en zona d’oci.

El període dels primers 20 anys i el lloguer

Mentre na Lin Salord i en Nando Triay duien el negoci d’Es Pla, durant un cert temps també ho combinaven fent feina en altres ocupacions, com ara l’època en què, rememorant els moments que ell treballava a la fàbrica de sabates de son pare, van comercialitzar el calçat ‘panxos’, una mena de sabatilles de ganxet que arribaren a tenir una certa tirada, fins i tot amb alguna comanda d’El Corte Inglés. O el moment en què a més de posar el billar al seu propi local també els posaren a comissió a altres bars, arribant-ne a tenir una quarantena llarga de col·locats. El pub, però, començava a marxar de debò i la dedicació a Es Pla era gairebé plena, açò ja cap als anys 90, quan ja feia potser una dècada i mitja que el regentaven. Fou també devers aquells moments quan compraren el local i passà a ser de la seva propietat.

Al cap de 20 anys, però, amb un cert cansament i, comenten fent broma en Nando Triay i na Lin Salord, amb la il·lusió de viure del lloguer (cosa que no aconseguiren mai…), decidiren llogar Es Pla i des de mitjans dels anys 90 i fins al gener de 2017 foren altres persones qui es posaren al capdavant del negoci com a cafè concert. Amb ells dos dedicant-se, sense aturar, a altres empreses, com ara per exemple la del tema dels billars, que, per cert, van tenir fins fa poc en vendre el seu percentatge. O també dedicant-se, entre d’altres, durant uns quants anys i després de veure’n un enmig de les Rambles de Barcelona que anava passant fotos de la ciutat, a la col·locació de telescopis per mirar l’horitzó, d’aquells blaus que van amb monedes i que han estat instal·lats a llocs com dalt el Toro o al passeig marítim de Ciutadella vora el castell de Sant Nicolau.

 

Compartir a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos
Setmanaris i Revistes SL (en adelante, Foodies on Menorca), como responsable de esta web, le informa que los datos de carácter personal que proporcione rellenando el presente formulario serán tratados con la finalidad de atender sus consultas y remitirle información de su interés. Al enviar el formulario, Ud. legitima a Foodies on Menorca y da su consentimiento a este tratamiento y registro de sus datos. Puede ejercer sus derechos de acceso, rectificación, limitación y supresión de sus datos contactando con el Delegado de Protección de Datos en las formas que se indican en nuestra Política de Privacidad o presentar una reclamación ante la Agencia de Protección de Datos.