La pastisseria menorquina, la gran oblidada als restaurants

La pastisseria menorquina, la gran oblidada als restaurants

Fa uns dies vam encetar un debat amb el company en les tasques informatives, Miquel Pons, de COPE-Menorca, on denunciaven que la nostra pastisseria i rebosteria no té el protagonisme que li pertoca a la majoria de cartes de restaurants de l’illa, que aposten més per les elaboracions industrials que per les artesanes i pròpies de l’illa, com també sol passar amb el pa.

No és la primera vegada que parlam des d’aquestes pàgines que Menorca és potser l’illa balear amb la rebosteria i pastisseria més rica i variada de les illes, possiblement per les influències rebudes al llarg del temps, on hi trobam els legats àrab, sefardita, català, italià, francès i també l’anglès, a més de les aportacions espanyoles a partir del segle XIX. Aquestes aportacions fan que entrar a una pastisseria menorquina sigui un ample ventall de colors, de sabors, de textures, de dolços de diferents formes i mides, com també de pastissos com la tortada d’ametlles, que prest entrarà, si és que ja no ho ha fet en el catàlegs d’aliment de les Balears.

Imperial, un dels dolços més típics de l’illa

Tenim dolços que ben bé podrien ser les postres ideals i de qualitat de la nostra xarxa de restaurants, tant aquells de temporada, com els que tenen obert tot l’any. Potser és l’hora de deixar aparcades les tartes tatin, les selva negra, les de poma industrials.. i donar pas a una rebosteria de qualitat que ara per ara no hi és present com les felipes turques, les felipes cremades, els imperials, les polveres, suïssos, mitges llunes, els pastissets plens de confitura, els ametllats i els pinyonats, els dolços de caixer, les banyes d’Alaior, le ensaïmades farcides de crema o cabell d’àngel… i tants altres que de segur sorprendrien als paladars més exigents i de pas serien una bona promoció de la nostra gastronomia.

Tartaleta de maduixes d’El Diamante servida al restaurant Mr. Beps de Cala en Blanes

Açò no vol dir que no hi hagi restaurants que no ho facin, n’hi ha,  és ben cert, però són encara massa pocs, i la rebosteria menorquina a les cartes de postres moltes vegades es veu limitada a l’assortiment d’amargos i carquinyols acompanyats d’un pastisset llis i una bolla de gelat, o bé alguns com és el cas de Mon, on Felip Llufriu sí ha elaborat felipes o el cas de Mr. Beps, un restaurant de temporada que sí ofereix una safata de dolços d’una coneguda i premiada pastisseria de Ciutadella, “El Diamante” que després d’escollir entre un imperial, una tartaleta de maduixes, una de crema cremada, porció de tortada o un dolç de mantega aromatitzada amb cafè, et serveix a taula acompanyat d’una bolla de gelat. És potser l’exemple a seguir, i pel que em va explicar era el que més demandaven els seus clients.

Potser és ben hora que des del Consell de Menorca es posi fil a l’agulla per aconseguir una simbiosi, una col·laboració entre les associacions de restauradors i la de forners i pastissers per a fer un front comú.

Tortada imperial. Fotos: David Arquimbau

Tenim consolidat el moviment de la nova cuina menorquina, s’han fet passes per tal que la cuina tradicional estigui a les cartes dels restaurants, idò ara ha de ser l’hora de que la nostra rebosteria i pastisseria hi siguin present, juntament amb els gelats artesans que s’elaboren a Menorca i postres típiques com puguin ser el menjar blanc, coques dolces, sopes de partera, tortada d’ametlles, pastís de conserva, púdings de brossat, de cóc, d’ensaïmada, figues confitades i molts més altres que de segur seduiran els paladars dels que ens visiten i a la vegada aconseguirem que la globalització no malmeti aquelles elaboracions nostres, de tota la vida, que per mor d’unes modes forasteres es poden perdre.