Els menjars del Cap d’Any a Menorca

Nit de Cap d’Any

La darrera nit de l’any es solia celebrar en família i el plat principal eren els calamars al forn a la menorquina, pescats amb fluixa, al llarg del mes de desembre i que es reservaven (des que que hi ha geleres) els exemplars més grans per a fer aquest plat de festa.

Hi ha qui els cuina al forn damunt un llit de patates o de monyacos (moniatos a Menorca), o bé de patates o fins i tot hi ha qui fa a una banda una filera de rodelles de monyaco i a l’altra una filera de patates. A la part de Llevant es solen enfornar amb salsa d’ametlles o amb la salsa del seu picadillo.

Els calamars farcits a Menorca els hi deim calamars plens. Hi ha qui els omple dels mateixos sacarins i de colque calamar més petit, tot passat una o dues vegades per la màquina de capolar carn. També hi ha qui els farceix amb els sacarins i carn picada de porc i vedella, juntament amb un sofregit poc greixós i amb molta ceba. Hi ha cases que segueixen l’elaboració a la manera mallorquina on s’hi afegeix a la farsa panses i pinyons. Aquest plat no sol faltar al sopar o al dinar de Cap d’Any.

Ara el sopar de Cap d’Any de cada vegada es celebra menys a la manera tradicional i són els que de cada vegada més opten per sortir a un restaurant, o bé trobar-se en grups d’amics a una casa i encomanar el sopar. De fet hi ha una bona oferta de menús per a endur-se’n.

Dia primer de gener o dia de Cap d’Any

És una de les principals festes del calendari cristià a la nostra illa. Els plats principals eren, segons les cases, els calamars plens a la menorquina (si no se’n havia sopat), cuinats al forn amb patates o monyaco o bé amb salses d’ametlles o de picadillo, com hem dit abans. També eren típics d’aquests dia els canelons, que es feien apostat tot preparant un rostit de pollastre o de capó.

Pel que fa a la rebosteria, es menjava el que hi quedava de les restes de les festes de Nadal i Cap d’Any: torrons, amargos, rotllos de pastarral, glaçat, confitura, cuscussó, fruita confitada i altres llepolies. Als anys 60 i 70 es va posar de moda acabar els àpats consumint una pinya tropical, costum que encara molts conserven.

Dia 6 de gener, dia dels Reis d’Orient

Del dia dels Reis, el que ens ha quedat en l’apartat gastronòmic són les coques dels reis o coques de confits, que segons manava la tradició es deixaven a la nit del dia 5, perquè els reis en sopessin.

Les coques de confits estan festes amb pasta d’ensaïmada o de coca bamba, i tenen forma de mitja taronja. Solen estar coronades amb cinc confits de colors i és típic menjar-les per a berenar acompanyades de xocolati cuit.

Una altra llepolia que tenim aquest dia, encara que més pròpia dels petits de la casa, és el carabó dolç, que està fet amb la mateixa fórmula i elaboració de les dolces de Sant Joan, però amb colorant color negre.

Torró fluix de la reina

A Menorca hi ha hagut tradició torronera des de fa segles, i un dels torrons que podríem dir propi és el conegut com a torró de la reina.

Aquest dolç, ara nadalenc, va ser elaborat en honor a la Reina Isabel II en la seva visita a Menorca el mes de setembre de l’any 1860. Es tracta d’un torró de massapà fi, aromatitzat amb pell de llimona i recobert de neula.

Es diu que en la seva visita a Maó, la Reina Isabel va ser obsequiada en la seva visita a la fortalesa de la Mola, que havia de portar el seu nom amb un gran refrigeri, on no hi van mancar nombroses llaminadures entre les quals, segons la crònica del moment hi havia centenars de xarrups de maduixa, mantegades, fruites, ponxes, orxates, almívars, pastes, dolços, vins de varies classes… que van ser elaborats per la “Confiteria Oriente”, a càrrec del seu pastisser i propietari, Joan Baptista Visa.

Però també és cert que la Reina Isabel va passar el seu primer dia d’estada a Menorca a Ciutadella, on es va desviar el vaixell que la portava des de Palma per mor d’un temporal i es va allotjar al Palau dels Comtes de Torre Saura, on va passar la seva primera nit, i allà també s’hi va establir un Saló del Tron.

Ciutadella tenia fama d’elaborar bons torrons, especialment els torrons forts que s’exportaven a Cuba i Amèrica, i no seria d’estranyar que la reina provés els torrons de Can Quelutxu, els de la Pastisseria Bagur que havia guanyat diverses medalles d’or a nivell nacional i internacional amb els seus torrons, entre ells aquest torró fluix, fet de pastarral o massapà recobert d’oblea, i que no sol faltar tampoc a les taules de l’illa amb motiu de les festes de Nadal.

Compartir a
Fira Arrels 2019

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *