El Forn de Curniola, tortades, braços de gitano i ensaïmades

El Forn de Curniola, tortades, braços de gitano i ensaïmades

L’altre dia, vaig anar al Forn de Curniola, convertit en pastisseria i rebosteria on al seu obrador només hi treballen dones, i que encara fan les coses a l’antiga, amb ingredients de primeríssima qualitat –de fet van ser premiats com a millor pastisseria de Menorca a 2014 per l’Associació de Periodistes i Escriptors Gastronòmics de les Balears” i vaig veure com servien una tortada d’ametlla feta per comanda, una tortada que em va recordar a les que veia quan era petit, que feia ganes d’emportar-la a casa. Vaig pensar tot d’una que la propera celebració que faci encomanaré una tortada per a tornar a reviure els sabors de la infantessa, que són aquells que ens queden gravats per a sempre més a les nostres papil·les gustatives, i en formen part del nostre adn gastronòmic, i com a molts de vosaltres, potser imaginaré que cluc els ulls, i bufaré les veles d’un nou aniversari, rodejat dels amics i amigues d’infància, i que amb els calçons curts i els genolls pelats, tornaré a jugar a taps, a mèrvols, a dins-fora-surt, a ceba, a taps…, i les cotxeres de sa placeta del Roser tornaran a ser porteries per a fer gols, i tornarà a obrir la pastisseria “La sin nombre” on anirem a mirar el seu mostrador ple de de dolços, pots de vidre amb caramels de mil colors, i al aparador principal, una imponent tortada, amb les seves flors de merenga color de rosa, de confits de plata, de fils d’or fets amb vermell d’or, de cireres vermelles i verdes confitades molt molt dolces, presidirà els records de les nostres vides.