Les ensaïmades de Sant Joan L'ensaïmada de Sant Joan es diu coca bamba a la resta de pobles de l'illa

Ara que ja hem encetat el mes de juny, i s’ha inciat el vertader compte endarrere cap a les Festes de Sant Joan, aprofitarem aquestes setmanes per a parlar-ne de la seva gastronomia i dels seus tresors gastronòmics.

Començarem amb l’ensaïmada de Sant Joan, anomenada coca bamba a la resta de poblacions de l’illa i què res té a veure té amb l’ensaïmada mallorquina; potser només la seva forma cargolada, però no es sembla de res amb la textura, volum, com tampoc en el que fa a farciments, perquè aquesta ensaïmada menorquina no es farceix ni de cabell d’àngel, ni de crema cremada, sobrassada o xocolata.

A la festa de Sant Joan l’ensaïmada és la gran protagonista i no sol faltar a cada casa, acompanyada, açò sí, d’una bona escudella de xocolata per a mullar-la. Aquest és el berenar del Diumenge des Be, del Dissabte i del Dia de Sant Joan, com ho és també a les berenetes dels dies de festa. També és una de les protagonistes de les begudes, tan a la del caixer casat, a la de la capellana i a les celebrades a cal caixer senyor. A totes elles es serveix el “xiculati” que així es pronuncia a Ciutadella, i l’ensaïmada que són menjades pels caixers i cavallers, asseguts amb el mocador blanc entre les cames i allà, amb una elegància i destresa van mullant l’ensaïmada ensucrada dins el xocolata ben espès, que els hi aportarà les calories necessàries per a continuar la festa o bé per a recuperar les forces perdudes per la tanda a cavall.

Però aquesta ensaïmada tenia el seu antecessor en les denominades “coques de Sant Joan” en forma de mitja taronja, que ens podrien recordar les coques de Nadal o les coques d’anís mallorquines i que amb l’evolució es convertissin en les ensaïmades a donar-lis la fora de caragol antes de posar-les al forn.

Però aquesta ensaïmada menorquina, dita també coca a les altres poblacions, no era sols menja de les festes de Sant Joan i de les festes patronals de cada poble de l’illa, sinó que també en formava part de la gastronomia de celebracions onomàstiques, dels bateigs, de les primeres comunions i de les noces. Fins als anys 70 del segle passat es servia als convidats el xocolata amb ensaïmada i algunes pastes típiques, i no es feien els dinars excessius d’avui en dia, per tant xocolata amb ensaïmada sempre anava lligat a festa. En els darrers anys, hi ha gent que ha tornat a recuperar aquest costum, i es torna apostar per la tradició i pel que marcava el calendari gastronòmic dels nostres majors.

Compartir a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *