Uns panets miraculosos

Raymonde Calbo Laffitte/Felanitx – Dia 10 de setembre passat, com cada any, varen celebrar-se les festes patronals en honor de Sant Nicolau de Tolentí, al poble de Cas Concos del cavaller que pertany al terme de Felanitx (Mallorca). Unes festes molt polides amb un extens programa d’actes per a tots els gustos i edats relacionats amb la cultura, l’esport, la música i la gastronomia. El repicar de les campanes de l’església marca l’inici d’una cercavila amb els xeremies, caparrots i dimonis del poble.

El dia del patró, durant l’Ofici solemne es beneeixen i reparteixen els panets de Sant Nicolau que segons diuen protegeixen de foc i tempestes de llamps i trons. A la nostra casa de Portocolom, dos d’aquests panets reposen damunt la caixa on es troba el comptador d’electricitat. Una bona amiga d’aquest poble sempre me’ls duu. Fins ara era l’antic forner del poble que tenia cura de l’elaboració d’aquestes pastes però fa poc després de la seva jubilació llur fabricació ha passat a un forn de Palma i diuen que no són tan autèntics.

Conten que devers el 1710 va produir-se al poble un gran incendi que no s’aturava i en el que treballaren més de cinquanta persones per extingir-lo. L’amo del pinar afectat, que era devot de Sant Nicolau, agafà un panet i el posà a un pi lluny del foc. En arribar al pi, el foc s’aturà. El 1735 va produir-se un altre incendi, feren el mateix i el foc va tornar-se aturar. Davant aquests “prodigis” els veïnats de Cas Concos declararen Sant Nicolau patró del poble i començaren a fer festa, que de llavors ençà no s’ha interromput. Una història que s’ha conservat per tradició oral però que també està documentada en algun llibre.

Nicolau de Tolentí va néixer a Sant Angelo in Pontano, a Itàlia, el 1245 i va morir a Tolentino dia 10 de setembre de 1305. Fou un frare, sacerdot místic catòlic, primer sant de l’Ordre de Sant Agustí. Conten que era vegetarià i un dia que li presentaren una au rostida va fer la senyal de la creu i l’au tornà a la vida i agafà el vol.

M’agraden aquestes llegendes àuries al voltant d’aquests personatges dignes dels millors contes de fades que són capaços de transportar-nos a un món meravellós i encisador perquè pens que per sort sempre ens queda aquesta part d’ingenuïtat pròpia de la nostra època d’infant.

A Menorca crec que diuen “Que Sant Nicolau tanca ses festes amb clau”. Una festa que supòs deu ésser diferent de la de Cas Concos sobretot perquè els grans protagonistes hi deuen ser els cavalls i els caixers. És una assignatura que tenc pendent, conèixer de més a prop aquestes festes tan arrelades als pobles menorquins. Hi ha tantes coses per descobrir! Això és la riquesa de la cultura d’aquestes illes amb lligams comuns però amb les seves diversitats que s’han de protegir i donar a conèixer perquè és la manera de cohesionar un territori, un sentiment de pertinença i l’estimació cap a una identitat.

Amb les sobtades i violentes tempestes elèctriques que patim em tranquil·litza tenir a ca nostra dos d’aquests panets miraculosos!