La sopa de la reina i els seus orígens

La sopa de la reina i els seus orígens

Ara que ja estam pràcticament damunt les festes de Cap d’Any, parlarem aquestes setmanes de dos plats típics a l’illa de Menorca i que formen part del seu receptari tradicional des del segle XIX com és el cas de la sopa de la reina, que encara es troba a moltes de les taules nadalenques i del dia primer de l’any.

Una sopa de Nadal i Cap d’Any

La sopa de la reina és un brou que es sol servir el dia de sant Esteve, o segona festa, a més del dia de Cap d’Any, on a més del brou de Nadal, fet normalment amb gall d’índi, porta petites pilotes de carn fregida de la mida d’una avellana, cubellets de pa fregit, ou dur, bocins de pit de gall d’indi, capó o gallina, i segons les cases, perquè es pot dir que cada casa en té la seva recepta, bocinets de pernil dolç, flam salat, patata… A més de fideus prims, i ens segons quines receptes sèmola.

Es diu que l’origen de la recepta és espanyol, de la biblioteca del Monestir d’Alcàntara, però que va ser robat durant la Guerra d’Independència al 1807, i recreat pel cuiner del rei Lluís XV per a la reina Maria Leszcynska, amb el nom de consomé a la Reine. També hi ha qui apunta que no és en honor a la reina Maria, sinó a Margarita de Valois, esposa d’Enric IV, que la va popularitzar a França com Poule au pot, que consumia cada dijous per a berenar i per dinar.

Com hem dit a Menorca, aquesta recepta és ben popular, especialment a les localitats de Ciutadella, Ferreries i Es Mercadal, que és on encara és el primer plat de la segona festa. Potser haurem d’esbrinar si és un dels plats que ens van deixar els francesos durant la seva curta estada a l’illa al segle XVIII o ja era un plat comú al receptari nadalenc.