Conill amb pebres i tomatigat, un plat de festa de poble

Segons ens conta en Miquel Mariano, de Ca n’Aguedet, antany el batle des Mercadal aixecava la veda dels conills setmanes abans de les festes de Sant Martí per tal que els mercadalencs poguessin anar a caçar conills del camp i poder elaborar aquest plat de festa, senzill ara, però que en aquells anys era un plat preuat i estimat.

Conill amb pebres i tomatigat, un plat de festa de poble

Bep Al·lès / Ciutadella – Les festes eqüestres de Menorca tenen una gastronomia pròpia que comença per les festes de Sant Joan i acaba a les festes de la Mare de Deú de Gràcia i cada poble té els seus plats, els seus dolços i el seu lèxic gastronòmic propi.

Un d’aquests plats de festa és el conill amb pebres i tomatigat que era i és encara el plat de festa d’Es Mercadal, de les festes de Sant Martí, que es celebraren el passat cap de setmana, i que no solia faltar mai en aquells anys on es dinar de festa era un dinar de taula parada, amb tota la família, en uns temps on el menjar era també una festa i motiu de trobada.

Segons ens conta en Miquel Mariano, de Ca n’Aguedet, antany el batle des Mercadal aixecava la veda dels conills setmanes abans de les festes de Sant Martí per tal que els mercadalencs poguessin anar a caçar conills del camp i poder elaborar aquest plat de festa, senzill ara, però que en aquells anys era un plat preuat i estimat.

Elaboració

El talls de conill es sofregien dins un tià de terra amb alls i oli d’oliva. A part, per una banda es feien uns pebres vermells al forn i per altra un bon sofregit de ceba, alls i tomàtigues, que quan estava ben confitat s’abocava al tià de conill, que també s’havia fet a foc dolç amb un parell de fulles de llorer i alls.

Es deixava que els talls de conill agafessin el sabor del tomatigat o sofregit i quan els pebres vermells estaven cuits, els pelaven, els tallaven a tires i aquestes s’afegien al tià, i es deixava coure a foc ben dolç, a poc a poc i sense frisseres per tal que el plat agafés tots els sabors. Quan era cuit apagaven el foc i el deixaven reposar un parell d’horetes o bé es guardava a un lloc fresc fins ensoldemà.

Després de la Missa de Caixers era hora d’anar a dinar i a la taula es servia el conill amb pebres acompanyat de safres de patates fregides, tallades a cantells, amb alls i fulles de llorer. Es bevia vi del bo, també cafè, licors i de postres no hi mancaven els braços de gitano, les tortades d’ametlla, a més dels amargos i carquinyols, i ja estaven preparats per anar al Jaleo del capvespre.

Cuina senzilla, avui econòmica, amb tots els ingredients de la dieta Mediterrània, podem dir que sa i que en aquells temps era tota una festa el compartir-lo a taula.

Historia

No podem dir que sigui un plat de cuina antiga, ja que possiblement és un plat amb poc més de 200 anys, i que incorpora dos ingredients de les Amèriques, la tomàtiga i el pebre vermell, i podem dir que tres si l’acompanyam de patates fregides.

Possiblement, aquest plat ancestralment podria ser un conill amb ametlles, o amb cebes i tàperes, que eren ingredients ben comuns de la cuina d’abans del segle XVIII i que avui encara trobam a antics receptaris.

El mateix va passar amb les pilotes, que antigament es feien amb salsa d’avellanes –en el cas de Ciutadella per les festes de Sant Joan- o amb salsa d’ametlles a la resta de pobles i que poc a poc aquest plat, també de festa, que com el conill el podem menjar, calent, teb o fred, les ametlles van ser substituïdes pel tomatigat.