SI SOU SERVITS: Cuina de proximitat

Per Francesc Murgadas / AMIC.– A les grans ciutats, només cal estar atent a les bicicletes per adonar-se de com les cuines sense restaurant – o subapartats de la cuina d’alguns d’ells – estan agafant un protagonisme considerable. I jo em pregunto si això no acabarà establint una diferència entre les grans urbs i les viles i pobles de cens més migrat, on el ciutadà té accés, a tot estirar, a una pizzeria o a un establiment d’entrepans i menú diari.

Perquè, a ciutat, la dimensió permet que desenes – o centenars – d’establiments simultaniegin les seves ofertes gastronòmiques des d’una diversitat que permet al consumidor triar i remenar sense fre, i al repartidor, fer rendible el seu Tour diari pels carrers. Però, i a les viles i pobles?

Potser podríem mirar enrere. A aquell moment en què els nobles del París revolucionari, atemorits per l’ombra de la guillotina, van acomiadar als seus cuiners per dissimular la seva condició d’adinerats abans d’abandonar la capital i marxar a les seves “segones residències”.

Els afeccionats a la gastronomia saben que aquell fou el moment de creació dels actuals restaurants. Els cuiners emprenedors varen agafar espais buits i hi varen instal·lar els seus fogons, oferint els seus productes i serveis a tothom que en volgués gaudir. Naturalment, pagant el producte que consumien i el treball que demanava la seva preparació.

Avui, amb la inflació que patim i el poc temps de què disposem, potser es podria fer una nova revolució que evités l’aparentment imparable submissió a les grans cadenes de producció industrial de menús, plats i preparats. Aquestes que han inventat una nova gastronomia a base d’uns dits entrepans de diversos pisos que, sorprenentment, en els anuncis, caben a la boca del protagonista.

Us imagineu el veí de la casa del costat, cuinetes i aturat, convertit en autònom i oferint-vos una carta de plats que us permetés dissenyar els menús setmanals que recolliríeu cada dia? I qui diu plats, diu preparats (vinagreta, pasta de full, brou…) perquè tu els poguessis cuinar.

I tot promogut, ajudat i esbombat entre els vilatans per les instàncies municipals, que evitarien així el “buidat” de la cuina local.

Donem-hi un parell de tombs més. Com al sofregit.

Compartir a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos
Setmanaris i Revistes SL (en adelante, Foodies on Menorca), como responsable de esta web, le informa que los datos de carácter personal que proporcione rellenando el presente formulario serán tratados con la finalidad de atender sus consultas y remitirle información de su interés. Al enviar el formulario, Ud. legitima a Foodies on Menorca y da su consentimiento a este tratamiento y registro de sus datos. Puede ejercer sus derechos de acceso, rectificación, limitación y supresión de sus datos contactando con el Delegado de Protección de Datos en las formas que se indican en nuestra Política de Privacidad o presentar una reclamación ante la Agencia de Protección de Datos.