Crisi en el sector lacti de Menorca. Irreversible?

Segons AGRAME, la desaparició de el sector boví lleter afectarà el model de Menorca en el seu conjunt sense existir un recanvi possible

Crisi en el sector lacti de Menorca. Irreversible?

Des de fa anys AGRAME ve alertant que el sector boví lleter de la nostra illa està en perill. A hores d’ara, si no es posa remei als mals, està a punt de col·lapsar-se. Des d’agost de 2020 els costos de producció de la llet que consumim han augmentat entre un 15 i un 20 per cent. Els pinsos han pujat un 25 per cent, els abonaments un 15, el gasoil un 25 i l’electricitat ni se sap quant.

Per si això no fos poc, la sequera que està patint l’illa ha originat la reducció de la producció de pastures i farratges, circumstància que ha fet incrementar les despeses, ja que ha obligat a una major adquisició de pinsos per a l’alimentació de la ramaderia, i ha originat també una reducció d’ingressos, perquè s’ha reduït la producció de llet. Fins i tot les vaques de rebuig i vedells per engreix, han disminuït el seu preu. Quin efecte genera aquesta situació? Doncs mentre la llet la segueixen pagant a Menorca al mateix preu, a uns 0,315 € / litre, els costos de producció sumen a hores d’ara uns 0,40 € / litre.

Un problema que s’estén per tot Espanya i que fa que a hores d’ara, que tot el sector lacti espanyol estigui en peu de guerra perquè està en joc la seva supervivència. La pandèmia va paralitzar les mobilitzacions realitzades i previstes per expressar la precària situació existent i reclamar uns preus dignes. Des de llavors el mal no s’ha resolt, i s’ha agreujat de tal manera que és ja totalment insostenible. En aquests moments les indústries estan temptejat, l’oferiment als ramaders de la península, un increment de 1-2 cèntims / litre. Si la pujada es queda en això, no es resoldrà el problema, i l’únic que s’aconseguirà és retardar la mort d’al sector uns mesos.

Quines serien les conseqüències de la desaparició de el sector boví lleter a Menorca ? Senzillament desastroses. En primer lloc, implicaria la quasi destrucció del teixit productiu lleter menorquí, per al qual no hi ha recanvi possible, desapareixent més d’un centenar d’explotacions que generen més de 450 llocs de treball de manera directa entre agricultors, treballadors de les indústries làcties, cooperatives, subministradors, veterinaris i un llarg etcètera amb un volum de facturació suma entre 35 i 40 milions d’euros.

Després hi ha les conseqüències mediambientals provocades per la desaparició d’aquests agricultors que amb la seva activitat indirectament s’encarreguen de mantenir nets els nostres camps i els nostres boscos, prevenint el territori d’incendis cada vegada més freqüents com a conseqüència del canvi climàtic i de l’abandament del seu cultiu. (En aquests moments ja sabran que han cremat importants superfícies de terrenys no cultivats a Algèria, Grècia i Itàlia). El nostre paisatge també quedaria greument afectat perquè deixaria de cuidar-se i això implicaria un problema afegit d’afectació a l’entorn de què tant privilegia i presumeix Menorca com a Reserva de la Biosfera i que tantes postals d’estiu genera.

Estem davant d’una situació irreversible? Des AGRAME es creu que encara hi som a temps i que ara és el moment de fer front a aquest gran problema des de la unió de tot el sector. Ramaders, cooperatives, associacions agràries, indústries làcties, i administració pública han de reunir-, de fet recentment ja s’han iniciat aquests contactes, tractant de buscar una sortida realista i vàlida per a tothom.

L’administració pública ha de vetllar i exigir que es compleixi el legislat relatiu a la cadena de formació de preus, de manera que el sector productiu, els ramaders, els elaboradors, les indústries, els distribuïdors i els venedors final del producte al consumidor, obtinguin tots la retribució que els correspon, i no passi com ara, on els únics que tenen el seu marge són elsvenedors finals.

També els consumidors tenen molt a dir en tot això, si volen donar suport a un producte de proximitat que genera riquesa econòmica, paisatgística i mediambiental a l’illa, o prefereixen que tot quedi sotmès a l’imperi del més fort, sense importar les conseqüències que això pot generar .

Unes dades clarificadors de la pressió sobre el sector lacti:
L’any 1990 hi havia a Espanya unes 240.000 explotacions actives de boví lleter. A hores d’ara no arriben a 12.000. En els 5 últims anys, i en l’actualitat, vénen tancant una mitjana de 2-3 explotacions cada dia.

A Menorca a principis dels noranta havien entre 400 i 500 explotacions, En l’actualitat queden 114.