Be de Ruma, la carn ecològica i de qualitat de Menorca

Per Itziar Lecea

Be de Ruma, la carn ecològica i de qualitat de Menorca

Pito Barber Capó és l’amo de Ruma Nou i Sant Josep, un lloc ben curiós a la zona de Ferreries on el terreny és tot el que no s’espera per poder aprofitar la terra: empinat, coster i molt desigual. No sembla problema pels més de 200 bens i benes que pasturen vora els camins fins a arribar a les cases, aliens a la fascinació que provoca la seva comercialització com un dels pocs animals que s’han començat a produir a l’illa baix l’etiqueta d’ecològic.

Exactament, que és un be de Ruma?

Per diferenciar-lo de la resta de carn de be li hem posat Be de Ruma, perquè fa uns 10 anys ja que criam el bestiar amb mètodes ecològics a la finca, de la qual n’agafen el nom. No són els únics que hi ha, ara mateix, però sí que són dels pocs. A més, el problema no ha estat produir en ecològic, tot i que té les seves dificultats. Si no vendre la carn amb l’etiqueta ecològica que realment li correspon. Tanmateix, tot i que hi ha alguns punts de venda que no podem posar al 100% l’etiqueta de carn ecològica, sí que ens intentarem diferenciar remarcant que és be de Ruma.

Hi ha anyells que criau en ecològic i d’altres que no, així?

Els animals es crien tots per igual. El problema arriba quan es vol comercialitzar. Primera perquè no té prou sortida a causa del preu. I segona perquè no tots els establiments tenen una sala de desfer especialitzada en carn ecològica i, per tant, no es pot vendre com a tal.

Què suposa mantenir un lloc com aquest en ecològic?

Bàsicament que no es pot tirar cap tipus de producte químic a la terra. Són els mateixos fems dels animals els que abonen el sòl. L’alimentació també ho ha de ser ecològica. Quan a l’estiu no hi ha pastura, compram palla o bales ecològiques. Tenim la sort que hi ha un parell de llocs a Menorca que sembren en ecològic i ens poden proveir de bales, perquè dur-les de fora, pel seu gran tamany, és molt costós. El pinso sí que l’hem de comprar de Catalunya, que és un dels factors que encareixen el preu final de l’animal.

Quin és el secret per fer viable el mètode ecològic?

El secret està sobretot en el maneig de la terra. No llauram tant, evitam el cultiu intensiu i empram el mètode de tres sementers. És a dir, la tanca que es llaura un any, es deixa reposar dos anys perquè el sòl tengui temps per recuperar-se. Així anam fent una rotació i no es castiga tant la terra com amb els cultius intensius, que suposen llaurar-ho tot i haver d’emprar productes químics per tal de poder treure un rendiment adequat. El fertilitzant que empram aquí és del tot natural, que no és més que els fems que fan les benes, i que mesclam a l’hora de llaurar. És cert que és un procés que és més llarg, més calmat. Però molt beneficiós pel manteniment del sòl, que es regenera al seu ritme.

I qualsevol raça de be s’adapta al cultiu ecològic?

Criam un tipus de bens que és una raça mestissa que vam anar a cercar de Mallorca, d’una part de muntanya. El que cercàvem és que fos un animal fort, vividor, que pugui sobreviure sense problemes en un terreny complicat com és el de Ruma Nou, on tot són buscarrons, voreres, abatzers o ullastres. Ells sols es cerquen la vida i no necessiten sempre de verd per poder menjar. Segons quina raça no podria sobreviure aquí, o tindria molts problemes de salut.

I com aconseguiu la qualitat de la carn?

El que fem és mesclar les benes amb mardans de carn. Així els anyells surten més bons, amb més carn, més popa. Surten animals polits per poder vendre, a partir de dos mesos i mig o tres, quan ja no mamen. Sinó hauríem de munyir les benes i així ja són una mica més grans quan arriben a la carnisseria. Normalment sol sortir un anyell per bena, aproximadament. Però cada any surten entre 200 i 230, tot i que de benes en tenim més. Hem de descomptar aquelles que són menors d’un any i que encara no crien, i un percentatge d’animals que no arriben a bon terme, que sempre hi és.

On podem trobar be de Ruma?

Comercialitzam a un stand amb la Cooperativa San Crispin d’Alaior. Fa poques setmanes que hem començat, però amb moltes ganes de donar a conèixer l’ecològic de Ruma. Però es pot trobar carn de be de Ruma a altres llocs, encara que no sigui amb l’etiqueta ecològica, a establiments de per tota l’illa.

Els menorquins compram be ecològic?

Tant com va, es nota que la gent ha agafat consciència sobre el producte local i de qualitat. Ara mateix, amb el fet que la producció en ecològic requereix de més temps -i més doblers- els preus tiren una mica cap enrere a persones que segurament els agradaria comprar-ne. Però que la situació econòmica que ha generat la pandèmia no els permet fer-ho. Però almanco es veu que hi ha un interés creixent, i qui pot pagar carn ecològica i de Menorca, ho fa. Saben què mengen, d’on surt i com s’ha criat. I veuen els avantatges que suposa consumir producte d’aquí envers el de fora. A més, la gent jove s’està posicionant molt amb el producte local i en demana cada vegada més. Un fet curiós és que el va a cercar a botigues petites.

És car comprar carn ecològica?

Surt “car” en el moment de comprar-lo. Però hi ha tot un procés al darrera que reverteix en beneficis per Menorca. Primera, pel sòl, que es mantén en molt millors condicions que si es fes en cultiu intensiu. També per la salut de tothom, que consumim carn, fruita, verdura, de millor qualitat. I tercera que el mètode de producció ecològica és una aposta a llarg termini. És fer més poc per poder seguir el mateix camí. Les explotacions grans o en intensiu -que a Menorca gairebé són inexistents- són les que van a aconseguir el màxim rendiment sense tenir en compte el futur de l’explotació. El fet d’assegurar-nos un futur té un cost econòmic, però que val la pena si sabem que no malmetem el medi natural que ens proveeix.