Un estudi revela que a les Balears es va consumir un 20% més de producte local durant els mesos de confinament Mae de la Concha: "L'alimentació saludable, assequible i de proximitat ha de ser un dret atès; i la producció d'aliments, una opció atractiva"

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha presentat aquest dimecres l’Anàlisi de les Cadenes Alimentàries i Diagnosi del Sector de Producció Local, Ecològica, Agroindustrial i Artesanal de les Illes Balears, un estudi encarregat per la Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària i que analitza, entre altres, l’impacte de la COVID-19 als hàbits de consum d’aliments de la població balear. Segons aquest informe, el consum de producte local arran de la pandèmia i durant els mesos de confinament als domicilis -de març a juliol de 2020-, va augmentar més d’un 20%, un consum vinculat a valors de qualitat i de territori. Per illes, a Mallorca va augmentar un 26%; a Menorca un 13% i a Eivissa un 26%. A més, un 11,3% de la població assegura haver incrementat la compra de productes agroalimentaris a domicili i un 32,6% reconeix haver comprat més a botigues de proximitat. La consellera Mae de la Concha ha destacat que la COVID-19 ha ajudat a prendre consciència de «la necessitat d’assolir un major abastiment alimentari local, una producció més justa i un consum responsable a l’abast de tota la ciutadania».

Malgrat que el consum alimentari a les Illes Balears en aquests cinc mesos de 2020 va caure una mitjana del 19,96%, amb 108.837 tones menys, la importància del petit comerç i la seva funció social han pres rellevància en l’entorn de la pandèmia sanitària, en detriment de les compres a grans superfícies, tal com revelen les xifres d’aquest estudi. En concret, a Mallorca, un 10% de la població assegura haver incrementat la compra de productes agroalimentaris a domicili i un 35% haver incrementat les seves compres en botigues de proximitat; a Menorca, un 12% ha incrementat la compra a domicili i un 32% a botigues de proximitat, i a les Pitiüses, els percentatges són d’un 12% (increment de compra a domicili) i un 31% (botigues).

Pel que fa a com considera la població que hauria de ser la política agroalimentària a les Balears, cal destacar que a Mallorca, un 73% de la població està a favor d’apostar per un model que camini cap a la sobirania alimentària, a Menorca, un 74% i a les Pitiüses, un 72%. En tot cas, la població illenca considera que ni la pandèmia ni el mercat han d’influir per tal de fixar quina ha de ser la política a seguir. En aquest sentit, la directora general de Polítiques per a la Sobirania Alimentària, Paula Valero, ha volgut destacar que «conèixer i tenir una diagnosi de la situació productiva i alimentària de les Balears és clau per anar cap a una millora constant i progressiva de la capacitat d’autoabastiment alimentari». A la vegada, ha afegit que «afavorir el producte local, l’economia circular i mitigar la petjada de carboni són clau per a poder implementar polítiques a curt, mitjà i llarg termini».

Aquest estudi sobre els fluixos alimentaris a les Illes Balears elaborat per l’equip d’Agroassessor, sota l’encàrrec de la Direcció General de Polítiques per a la Sobirania Alimentària i finançat amb fons de l’Impost del Turisme Sostenible (ITS), es marca diversos objectius específics a estudiar: conèixer la producció agroalimentària a cada illa; el flux dels aliments i la seva mobilitat pel territori; identificar els productes en què es generen excedents i en quins hi ha deficiències; la incidència del sector turístic en el consum o la petjada de carboni que provoca tot el procés d’abastiment alimentari.

Segons les dades analitzades entre el període 2017/2019, el valor econòmic de les explotacions agroalimentàries a les Balears era de 232,5 milions d’euros i ocupaven unes 225.595 hectàrees. Quant a la producció, aquesta es basa en cultius d’hortalisses, patates, llegums i productes làctics. A Mallorca es produeixen sobretot cultius d’hortalisses i llegums (32,1%) i patates (31,7%). A Menorca, llet i els seus derivats làctics (77,3%) i a les Pitiüses, cultius d’hortalisses (46,55%).

Pel que fa al desajustament entre importacions i exportacions es xifra en 2.219.549 tones a l’any, un flux que està clarament condicionat a l’evolució de l’activitat turística. A més, aquesta importació de producte agroalimentari és especialment contaminant, fins a 3,4 vegades superior, de mitjana, a l’impacte que suposa el consum i distribució del producte local. Es produeixen més de 98.000 tones anuals de CO2 per aquestes importacions a les Illes, i més de 60.000 tones anuals de residus agroalimentaris.

En quant a la distribució, el pes dels supermercats i autoserveis a Mallorca és majoritari i representa el 50% del sistema de distribució de producte agroalimentari. La botiga tradicional és important i per sobre de la mitjana estatal, especialment en producte fresc, amb un 30% quota de mercat. Els restaurants suposen el 22% restant de la distribució. A Menorca i les Pitiüses les dades són similars. El pes dels restaurants a la distribució en aquestes illes és del 21%.
Consum agroalimentari

A 2019 es varen consumir 1.315.945 tones de producte agroalimentari a les Balears; d’aquestes, 954.705 tones es varen destinar al consum domèstic i 361.239 tones al consum turístic; això suposa una mitjana de 2,1 kg per persona/dia a l’àmbit domèstic i 2,99 kg a l’àmbit turístic. Detallat per illes, a Mallorca es varen consumir 996.292 tones de producte agroalimentari -743.694 tones en consum domèstic (74,7%) i 252.598 tones consum turístic (25,3%)-, amb un consum per persona/dia de 2,2 kg a l’àmbit domèstic i 2,8 al turístic. A Menorca, es varen consumir 115.320 tones de producte agroalimentari -72.073 consum domèstic (62,5%) i 43.247 tones consum turístic (37,5%)-. El consum per persona/dia és de 2,1 a l’àmbit domèstic i 3,1 kg a l’àmbit turístic. A les Pitiüses es varen consumir 204.333 tones -138.938 consum domèstic (68,1%) i 65.394 consum turístic (31,95)-. El consum per persona dia és de 2,2 kg a l’àmbit domèstic i 3,08 kg a l’àmbit turístic.

Per finalitzar, quant a l’abastiment, les illes tan sols tenen un percentatge de capacitat d’autoabastiment alimentari que es situa al voltant de l’11,6%. Sense incorporar el pes turístic, aquesta xifra pujaria al 16,13%. Només a Mallorca hi ha autosuficiència en dos productes agroalimentaris: fruits secs i patates. A Menorca, tan sols hi ha autosuficiència en la llet. A les Pitiüses tan sols hi ha autosuficiència en begudes espirituoses.

Compartir a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos
Setmanaris i Revistes SL (en adelante, Foodies on Menorca), como responsable de esta web, le informa que los datos de carácter personal que proporcione rellenando el presente formulario serán tratados con la finalidad de atender sus consultas y remitirle información de su interés. Al enviar el formulario, Ud. legitima a Foodies on Menorca y da su consentimiento a este tratamiento y registro de sus datos. Puede ejercer sus derechos de acceso, rectificación, limitación y supresión de sus datos contactando con el Delegado de Protección de Datos en las formas que se indican en nuestra Política de Privacidad o presentar una reclamación ante la Agencia de Protección de Datos.