La depuració de la quaresma

La depuració de la quaresma

Hem entrat en temps de quaresma o corema, com popularment deim a Menorca, i és temps de depurar el cos dels excessos que vam iniciar per Nadal i que han durat fins els Darrers Dies, on ha abundat la carn, el greix i els dolços.

Tota cultura té els seus temps de dejuni i depuració del cos mitjançant l’alimentació, i ara és un bon moment per a incentivar el consum de verdures i fruites de temporada, dels plats de llegum sense carn, i de manera especial apostar pel consum de peix local, que des dels primers temps forma part de la nostra dieta mediterrània i que poc a poc hem anat abandonat cap als menjars preparats i molts d’ells poc saludables com és el cas de les pizzes industrials, aquells que necessiten de la fregidora per a cuinar-los o aquells carregats d’estabilitzants, conservant i potenciadors del sabor, que no fan sinó causar una perillosa addicció i rompre aquella piràmide alimentaria equilibrada de la dieta dels nostres majors, que menjaven poca carn, molt de peix, moltes verdures i llegums i verdures, i que els pans i elaboracions de rebosteria casolana es feien amb farines no processades, aquestes farines blanques han perdut tota la fibra i els nutrients beneficiosos que ens aportaven els cereals. És per açò que hem de tornar a les elaboracions fetes amb farines integrals, amb els cereals antics com el nostre blat de xeixa i fugir totalment de les farines refinades, com també d’aquesta rebosteria industrial que ens arriba des de fora, on s’hi sumen grasses saturares, olis i sucres refinats, que són una vertadera bomba contra la nostra salut i benestar.

Fer una corema gastronòmica no és cap disbarat, cap mala opció, sinó tot el contrari, perquè podem optar en fer d’aquests 40 dies una aposta ferma pel producte local, per aquells productes que al final de l’hivern i l’inici de la primavera ens ofereixen els nostres camps i la nostra mar, tot apostant per el nostre oli d’oliva, el blat de xeixa, les conserves i confitures fetes a casa o per artesans de l’illa, a més d’aquest necessari consum del productes de temporada com són ara els espàrrecs de marge amb els que podem fer truites –amb ous de pagès i ecològics- i panaderes; de la mateixa manera que és temps de faves tendres que podrem fer ofegades, truita de canons de fava o que formin part de cuinons vegetals. És també temps de carxofes, de bledes i espinacs amb els que podem cuinar plats com l’esmentada panadera, o bé amb les bledes i espinacs fer plats de llegum amb ciurons i mongetes, com en podrem fer coques emprant blat de xeixa, d’endívies –que és com anomenam l’escarola a Menorca- amb les que farem raoles o amanides d’hivern que podem maridar amb cítrics com la taronja: amanida d’endívia (escarola) amb ceba blanca, taronges des Barranc d’Algendar, olives negres i nous, per exemple.

Podem consumir cols i colflors, alls tendres, grells i calçots que acompanyaran carns, bullits i aguiats.

És també temps de cítrics, de dosis de vitamina C amb les nostres taronges, llimones i aranges, i cercar si les trobam les enyorades taronges sanguines o de la sang, que són un empelt entre taronger i magraner, i que formaven part dels arbres de cítrics que dècades enrere trobàvem als barrancs de l’illa. Com és encara temps de pomes i de peres, i han arribat les primeres maduixes.

I finalment fer una aposta ferma pel peix de Menorca, aquell que trobarem a diari a Plaça o bé a supermercats de capital menorquí, com és el cas del Diskont a Ciutadella que des de fa gairebé un any ha fet una aposta encara més ferma pel peix de l’illa que contracta a diferents barques de pesca menorquines per a tenir bona provisió de producte local a la seva peixateria.

Diuen que el mes de març és quan hi ha la millor fosca per a pescar, i és quan trobarem bones mòlleres i molls de roca, també de fang, cap roigs i rotges, cànteres i morrudes, ratjades i peix de bastina, a més de déntols i pagres que podrem fer al forn amb patates, a més de peixos que poc a poc estam deixant de banda de la nostra dieta com els gerrets, que són molt bons torrats, o el pirulí que menjarem fregit, a més de verats que podem fer a la graella, sorells i també els seitons, fregits i que trobarem sense espina dins safates a punt per a ser cuinats.

Però si un peix és característic de la quaresma, encara que no sigui producte local, i que ens arriba de ben enfora és el bacallà, que té a Menorca, com té també a Mallorca, a Catalunya i a gairebé tota la península ibèrica, una cuina ben pròpia i relacionada amb aquest període. Bacallà amb porros; bacallà amb pebres i tomatigat; bacallà a la crema; bacallà al forn amb espinacs, panses i pinyons, panadera de bacallà amb verdures i ous dursç; ciurons amb bacallà, o les nostres estimades raoles de bacallà amb endívia, que són un dels petits plaers i a la vegada tresors de la nostra cuina i gastronomia local.