Miquel Taltavull ens explica com va acabar una vaca Suïssa a Menorca: La vaca de la Reina Per Itziar Lecea

L’explicació del nom no pot ser més senzilla: Es diuen vaca de la reina perquè van ser duites a Menorca per la reina Isabel II, l’any 1863. Però, què en sabem d’aquesta raça, que acaba de ser reconeguda per la Conselleria d’Agricultura com a conjunt racial de les Illes Balears? Aquesta setmana xerram amb en Miquel Taltavull Florit, president de l’Associació de Ramaders de Vaca de la Reina i impulsor d’una recuperació que, tot i ser reconeguda l’any 2020, fa més de 30 anys que va començar.

Miquel, per què és tan important que la vaca de la reina sigui reconeguda com a conjunt racial de les Illes Balears?

Que la posin com a conjunt racial de les Illes Balears és la fita en què el Govern autonòmic reconeix com a raça autòctona la vaca de la reina. I és el pas previ per fer-la oficial davant del Ministeri del Govern central.

Ara hi ha 9 finques que tenen vaca de la reina a Menorca i una a Mallorca, que se’n va endur un parell i ja en té una dotzena. En aquests moments tenim més de 50 caps de bestiar.

Estem molt acostumats a veure vaques blanques i negres damunt Menorca, la frisona. Però no s’assemblen més que en el color.

Encara que es pugui confondre amb la frisona perquè també és blanca i negra, va arribar molts abans a Menorca. Concretament, l’any 1863, quan la reina Isabel II va enviar cap aquí 6 vaques i un brau. En la seva visita a Menorca, li va agradar molt l’illa, el camp i el formatge i es va decidir a enviar aquests exemplars que venien de Friburgo i feien bastanta llet. Suposam que en aquell moment la raça principal era la vermella menorquina i tots els creuaments que s’havien fet d’animals vinguts de fora. Les 7 que van dur a Menorca estan registrades a l’Arxiu de la Casa Reial, on hi posa el nom i els pares. En Rhin, que era el brau, i les vaques Tendera, Chiclana, Luterana, Platera, Clavellina, i Peñacerrada. Tota aquesta documentació la vam trobar a la Administración Patrimonial de la Real Casa de Campo de la Florida.

Què va passar perquè anés desapareixent fins a gairebé no existir a  l’illa?

En el seu moment, quan van arribar, es va començar a mesclar la raça i va anar bastant bé, perquè feia bona llet. La gent més major encara recorda que era una bona raça per poder fer llet i formatge. A quasi cada lloc de Menorca n’hi havia alguna de vaca de la reina. Perquè, a banda de ser un bon animal productor, els bous eren forts per fer feines de camp, com llaurar. Fins que cap als anys 40 es va introduir la frisona i la va desbancar, perquè és molt més lletera. Així va ser com gairebé la vaca de la reina va desaparèixer. A més, no es va deixar cap brau per poder inseminar, i açò va provocar que els creuaments entre les vaques de la reina que hi van quedar fossin amb frisona, mesclant la genètica. Fins que en van quedar manco d’una dotzena.

I com es fa una recuperació d’una raça que no existeix?

Hem aconseguit, dels exemplars que tenim ara, arribar a la genètica pura de la raça, fent creuaments a la inversa. És a dir, en lloc de fer creuaments entre races, fem creuaments entre vaques i braus de la reina. Fins que arriba un punt que la genètica d’altres races desapareix. Hem pogut veure, gràcies a l’ADN, ara ja són vaques de la reina pures. Hi han ajudat molt els tècnics dels Serveis de Millora Agrària del Govern Balear.

Com vau començar però, si no hi havia exemplars?

El primer que vam fer va ser arreplegar braus per poder mesclar amb vaques de la reina que no eren pures. El primer que vaig tenir era d’Alfurí, que duia cama frisona. I el vaig creuar damunt les meves. Hem aconseguit entre 50 i 60 exemplars amb 20 anys de feina de creuament invers. La feina de recuperació és difícil, i al principi es va molt a poc a poc, perquè hi ha pocs animals. Però de cada vegada podrem avançar més ràpidament.

Hem dit que la vaca de la reina és blanca i negra. Com la distingim de la frisona, que és dels mateixos colors?

Amb les proves d’ADN, per poder-la distingir com a conjunt racial de les Illes Balears, vam veure que genèticament s’assembla a la frisona, però que no és la mateixa raça. De fet, per distingir-la visualment ens hem de fixar amb el llom. Tenen una retxa blanca damunt del llom, des del cap fins a la cua, de color blanc. I després la taca negra o vermella, perquè també pot sortir vermella, és diferent a cada exemplar. Normalment solen tenir el morro negre, però algun pot sortir amb el morro blanc també.

La recuperació d’aquesta raça està molt lligada al teu nom, que vas ser el primer en donar la passa. Quant de temps fa que hi feis feina?

La primera que vaig comprar jo, ja amb intenció de recuperar la raça, va ser l’any 1995. Aquesta vaca venia de la finca d’Algaiarens, i l’amo en Joan em va animar a recuperar-la, perquè a ell també li agradava la raça. És cert que la frisona, en aquell moment, comptava amb més recolzament perquè hi havia més subvencions. I la de la reina no. Però és un tipus d’animal que es va adaptar molt bé al clima de Menorca, pel que era fàcil de mantenir. A poc a poc més ramaders es van interessar per la raça i hem anat fent feina conjuntament.

On podem veure vaca de la reina ara mateix?

Ara mateix hi ha vaca de la reina a les finques de Santa Teresa, Binissuès, Sa Cavalleria Vella, Son Vidal de Granada, Son Marc, i Son Aparets, que som el que més en té, amb una trentena. I són més o manco la meitat dels caps de bestiar que ara existeixen.

Has mencionat que és una vaca que s’adapta molt bé a l’entorn. És bona per carn o per llet?

Jo les faig per carn, però n’hi ha que les empren per fer llet, perquè és una raça mixta que és bona per les dues coses. A més, amb el fet de ser una vaca forta, és més apta que la frisona per tenir-la a segons quins terrenys. No duu tanta llet com la frisona, però s’adapta molt millor a l’entorn i solen viure més anys i en millors condicions.

Considerau que el reconeixement com a conjunt racial ajudarà a la recuperació de la vaca de la reina?

Sí, perquè de cada vegada hi ha més gent que la coneix. I a les finques, els ramaders veuen que és un animal que surt a compte, que el maneig és fàcil i que és una vaca forta. Crec que anam pel bon camí per tornar-ne a tenir un nombre important.

Compartir a
Balearia #MeVoySeguro

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos
Setmanaris i Revistes SL (en adelante, Foodies on Menorca), como responsable de esta web, le informa que los datos de carácter personal que proporcione rellenando el presente formulario serán tratados con la finalidad de atender sus consultas y remitirle información de su interés. Al enviar el formulario, Ud. legitima a Foodies on Menorca y da su consentimiento a este tratamiento y registro de sus datos. Puede ejercer sus derechos de acceso, rectificación, limitación y supresión de sus datos contactando con el Delegado de Protección de Datos en las formas que se indican en nuestra Política de Privacidad o presentar una reclamación ante la Agencia de Protección de Datos.