Gin Xoriguer amb palo, l’aperitiu que uneix Menorca amb Mallorca

Gin Xoriguer amb palo, l’aperitiu que uneix Menorca amb Mallorca

El Palo torna a estar de moda després que un metge menorquí  Miquel Timoner, proposés la teoria de les possibles virtuts del Palo per a pal·liar els efectes del coronavirus, tot basant-se en un dels seus principals components, la quinina, que s’emprà i s’empra per a combatre el paludisme i la malària. Timoner era de l’opinió que els components del licor de palo, podrien servir om efecte protector davant el virus. Sigui cert o no, el consum de Palo ha augmentat i ha deixat de ser aquella beguda de gent del camp, amb reminiscències de temps passats.

Encara que el Palo sigui un licor que es considera mallorquí, a Menorca era també molt consumit pels mariners quan es feien llargues travessies en pailebots, moltes d’elles transatlàntiques, com les que al segle XIX feia el meu rebesavi Antoni Monjo Bagur, que capitanejava el pailebot “La Estrella” i des del port de Ciutadella arribava als de Sóller, Alger, Cànaries, Cuba, Nova Orleans i Montevideo.

També la pagesia era molt consumidora de palo, que no faltava a festes com les de les porquejades, les mesurades i també a les festes de poble, on el gin amb palo era una de les begudes més comuns abans de l’entrada del gin amb llimonada, el que a fora de Ciutadella es coneix com a “pomada”.

A Menorca les antigues destil·leries de licors i aiguardents també elaboraven Palo, de fet Destil·leries Xoriguer encara en fa i ha notat també aquesta pujada en les vendes de Palo, que a Menorca, com hem dit era consumit amb ginebra menorquina i també amb un raig de xifó.

El palo és una beguda espirituosa obtinguda per maceració i/o infusió d’escorça de quina (Cinchona), i d’arrels de genciana (Gentiana lutea), amb sucre, sacarosa caramel·litzada, i alcohol etílic. El nom prové de l’escorça de la quina (coneguda com a palo quina), originària d’Amèrica del Sud que fou coneguda a Espanya a través de la comtessa de Chinchón. Les escorces de la quina contenen diverses substàncies, com la quinina, que li donen un sabor amarg i astringent, però que té propietats antipirètiques i antipalúdiques. La comtessa, a l’any 1638 va caure malalta a Lima, fou tractada amb quina i es va curar. Quan tornà a Espanya va portar escorça de quina, que va adquirir una gran popularitat com a remei per a les “febres” i es va estendre a altres indrets europeus. La genciana és una planta perenne que conté substàncies causants de la seva intensa amargor. És tonificant i estimulant de la secreció salival i dels sucs gàstrics.

També fou emprada com a remei per combatre el paludisme. A les Illes hi havia moltes zones del litoral que eren pantanoses, com les albuferes, prats i basses temporals que constituïen un excel·lent medi de cultiu per als moscards, portadors de les denominades “febres”. Això va fer que s’acceptessin amb facilitat els extractes de quina i genciana, introduïts pels comerciants que venien a intercanviar espècies i altres productes com a remei per combatre les febres.

Dins les efemèrides de les festes de Sant Joan de Ciutadella, el caixer senyor del bienni 1956-1957, Ricardo Squella i Martorell, no va poder participar a la colcada de 1956 al agafar febres després del Diumenge des Be. El palau d’estiu de Sa Font Santa, estava a una de les zones humides del nord de Ciutadella, La Vall, on hi ha un petit torrent, i zones amb molts de mosquits.

Amb el temps, per tal de millorar el desagradable sabor d’aquests remeis contra les febres se’ls afegiren concentrats de sucres de raïm, de figues seques i de garrova. Aquests extractes ensucrats s’encalentien a fi de concentrar-los i, en conseqüència, el sucre s’anava caramel·litzant i enfosquint. El gust que assolia emmascarava l’amargor. Aquest xarop tenia una vida relativament limitada perquè el producte fermentava amb facilitat, i s’optà per afegir-hi alcohol.

Naixia així el palo, que poc a poc va veure limitada la quantitat de quinina i de genciana, augmentat l’alcohol i enfosquit el sucre. Al final ha deixat de banda el seu valor medicinal i s’ha convertit en una aperitiu apreciat i reconegut al nostre entorn.

El 1993 es va aprovar el Reglament de la denominació geogràfica Palo de Mallorca, la qual cosa permet per una part protegir el nom geogràfic, i per altra evitar la competència deslleial i garantir la qualitat del producte, que també és elaborat, com la sobrassada, a l’illa de Menorca.

Fil de Ferro 2.1

3 cl GIN XORIGUER

1/2 Llima o llimona espremuda

3 cl Palo o licor de genciana

Acabar amb ZUP o Tònica

 

Higball / Rodanxa de llima

 

MÈTODE

En un Higball afegim gel pilé, el licor de Palo / genciana, Gin Xoriguer, remenem amb cullera i vam acabar amb ZUP o tònica.