La Setmana Santa més dolça, també reparteix a domicili

La Setmana Santa més dolça, també reparteix a domicili

En temps de confinament, les tradicions i Setmana Santa s’adapten al moment present. I les mones de Pasqua i alguns caramels, arriben a casa per encàrrec des de pastisseries com El Diamante i Xoko. Açò sí, en menor nombre que altres anys. També ha baixat la demanda de formatjades, que moltes famílies han decidit fer a casa. Però els forns que segueixen la tradició, com el de Curniola, també tenen algunes comandes que no fallen.

Les casetes amb pollets grocs i personatges de dibuixos animats i pel·lícules infantils, omplen els taulells de la pastisseria El Diamante. Na Leni els ha col·locat després de sortir de l’obrador, ubicat a la planta de dalt. N’Andreu Busutil, el seu fill, és qui ha seguit aquesta tradició familiar. “No hem perdut la tradició, tot i la crisi sanitària. Que no puguem sortir de casa no vol dir que haguem perdut moltes de les coses que fèiem diàriament, i tampoc les tradicions d’aquests dies, sobretot si són polides, com aquesta”, comenta n’Andreu. Així, tot i saber que no sortiran tantes mones com l’any passat, a l’obrador es segueixen elaborant. “Tenim encàrrecs de persones que ens la compren cada any i que no han fallat. I també hem fet promoció per les xarxes socials, on informam que feim repartiment a domicili. D’aquesta manera la gent no ha ni de venir a cercar-la”, comenta. Una tàctica que aquestes darreres setmanes han posat en pràctica molts petits comerços de Ciutadella.

Pel que fa a les tradicions més arrelades, com la dels caramels entronxats o els “besos”, n’Andreu comenta que “fa anys que els compram fets a Alaior”. I na Leni matisa que “de jove, si que en fèiem amb mon pare i ma mare. Però fa anys que ja no ens hi dedicam”. Asseguren que, tot i no haver-se perdut, és un costum que segueixen persones de més edat, i que el públic va menguant.

A Xoko també tiren de les xarxes socials, especialment Instagram, per donar a conèixer el seu catàleg de mones de Pasqua amb formes d’animals. En Xavi Gonyalons, nét de l’antic forn de davant el Casino 17 de Gener, comenta que “quan vam obrir, l’any 2007, ja vam iniciar aquesta tradició. Però en lloc de fer les típiques casetes amb personatges, fem animals, que han agradat molt. Vam començar amb un catàleg d’uns 30 animalets, i cada any en surt algun de nou o el variam per un altre. Feim de tot, des d’elefants, a conills, ànecs, cans, moixos…”

La decisió de seguir fent mones enguany ha vingut donada per no haver de tornar el material, que ja havien comprat. “Teníem tot el xocolata, i a més em va semblar molt trist no fer-ne perquè crec que els fillets i filletes no tenen cap culpa del què està passant. I llevar-los una il·lusió que els hi arriba cada any, em va semblar poc just. Sobretot sabent que són els que millor s’estan portant durant aquest confinament. Poder tenir una mona, encara que estiguin tancats a casa, és un petit premi que no podíem deixar d’oferir-lis”, comenta.

Així, des de Xoko ofereixen tres opcions per comprar la mona pel fillol o fillola. La primera, que el padrí o padrina arribi fins a la pastisseria, la pagui i noltros l’entreguem allà on ens digui. També poden anar algun dels dos pares a triar-la, directament. I la tercera opció és poder fer la comanda a través de les xarxes o telèfon, es faci el pagament, i el personal de Xoko fer el repartiment a domicili.

“Ja n’han demanat per telèfon i algun pare també se n’han enduit dues o tres, a més de tenir gent que ja l’ha reservada. El repartiment a Ciutadella és gratuït i fora poble té un recàrrec. Perquè també en demanen de fora poble. Tenc una clienta, que viu a Barcelona, que cada any em fa una comanda per entregar al seu fillol, que viu a Maó. I enguany també la té encomanada”, comenta en Xavi.

“Si els fillets no han perdut la il·lusió, no serem nosaltres qui els hi llevem!”, afegeix.

Formatjades, tradició a dins les cases

Foto: ©Alvaro Anglada

Les formatjades de carn, de formatge i de brossat també omplen els berenars, berenetes i sopars de les cases de Ciutadella. En Xavi creu que moltes famílies han optat per fer-les a casa, en lloc d’anar-les a comprar.

Però hi ha forns, com el de Curniola, on na Neus Pons rep encàrrecs que no fallen cap any. Tampoc en temps de coronaviurs. “És cert que no hi ha demanda que hi havia altres anys. Però la gent s’en recorda de què ve Pasqua i tenim algunes comandes, que fan sobretot per telèfon. A l’estar sola al forn, no em puc permetre fer repartiment a domicili. Però sí que cada matí en duc als supermercats del poble. La incertesa més gran és la del client que potser li faria ganes venir-ne a comprar i no sap si el forn està obert, perquè hi ha molts establiments tancats. Però enguany faré el que podré”, comenta na Neus, que es reparteix les hores del dia en ser a dins del forn, fer la venda a públic, agafar comandes i repartir a altres establiments.

“La setmana passada la gent encara no demanava tant com ara. Però les dates s’atraquen, i alguns estan pendents del calendari. Per açò s’estan animant. N’hi ha que són previsors i en fan una comanda grossa. Ja sigui per congelar i tenir-ne per uns quants de dies i no haver de sortir, com per repartir entre la família.”

El que encara té una mica en l’aire són els postres i pastissos que la gent de Ciutadella li encomanava pel dissabte de Pasqua. “És un dia especial, que s’aprofita per comprar alguna cosa dolça, com les tortades. Però veurem què passa enguany”.

Na Neus regenta el forn familiar de Curniola, obert a principis del segle XX. Però diu que “les formatjades les vam començar a fer amb mon pare, cap als anys 70.” Per si de cas, ella té preparada la carn de be, la de porc, el formatge i el brossat.