La vaca vermella menorquina duplica el seu cens en 10 anys

 data-srcset

La vaca vermella menorquina està de moda. Només fa falta veure l’evolució del cens de caps de bestiar a Menorca per veure com la raça autòctona agafa pes dins el sector ramader. L’any 2001, hi havia unes 400 vaques vermelles. L’any passat, se’n van comptabilitzar 2.023. Quin és el perquè d’aquest increment tan acusat? A banda de la feina incansable de l’Associació de ramaders i ramaderes de vaca menorquina, la situació socioeconòmica que viu el camp i, en especial, el sector làctic, hi ha tingut bastant a veure.

Na Tonia Ramon fa poc menys d’un any que és la presidenta de l’Associació de ramaders i ramaderes de vaca menorquina. I s’ha marcat l’objectiu de donar a conèixer el màxim possible no només la feina de l’associació, sinó les bondats de la raça. Dintre de l’equip de feina de l’associació hi treballen els tècnics Ibai Martínez, agrònom, i Agustí Mercadal, que és veterinari. Ell ens explica com ha estat aquesta recuperació de la raça de vaca vermella menorquina.

“L’Associació es va fundar l’any 1998, però la feina ve d’enrere, dels ramaders que van aguantar la raça”, diu Mercadal. El cens comença a pujar d’una manera més accentuada cap al 2004, quan es generalitza l’ús de la raça com a eina per gestionar les finques a nivell agrari. N’Agustí assegura que “és una raça que és útil per Menorca, de manera que cada vegada es sumen més pagesos i podem fer un programa de conservació i millora més ambiciós.” Per tal de distingir la carn de bestiar de la vermella, l’any 2005 es va crear la marca de garantia “Vermella Menorquina”, que assegura un producte d’alta qualitat.

De vermella a frisona

Quin és el motiu de la gairebé desaparició de la raça illenca? Les dades d’evolució històrica marquen al 2001 412 cap de bestiar i aproximadament només la meitat de reproductores. “Tot té el seu sentit en cada moment. El meu avi era veterinari i quan va arribar després de la guerra a Menorca hi faltava menjar. En aquell moment, la frisona va oferir l’augment de producció de llet que es necessitava. La menorquina va quedar en un segon pla. Cap als anys 80-90, quan comença la crisi del sector làctic, hi ha sobreproducció. Açò pot resultar en un producte que finalment es deixa de produir -per açò de cada vegada hi ha més finques que deixen de munyir- o es cerca una diferenciació, que és el que pot oferir la vaca menorquina”, explica Mercadal.

Bondats de la vaca vermella

Entre les bondats de la vaca menorquina, apunta Mercadal a què és, a nivell de producció, molt diversa. “És d’aptitud mixta, perquè se’n pot fer bona carn i també bon formatge. Té capacitat per oferir un bon producte en els dos sentits. El context és el que ens ha permès poder pujar la raça de nou, tot i ser catalogada com un animal en perill d’extinció. Per deixar d’estar en perill d’extinció hauríem d’aconseguir unes 5.000 mares reproductores, i ara arriba a les 1.500, aproximadament.”

El canvi climàtic també afavoreix, per dir-ho d’alguna manera, la reintroducció de la vaca menorquina. “La selecció que s’ha fet de la vaca frisona ha fet que sigui més dèbil: té més malalties i no s’adapta tan bé al camp de Menorca com la vermella. L’intent que es fa de la raça és anar millorant però sense perdre la veritat genètica que garanteix que els animals siguin més resistents”, diu n’Agustí.

A nivell de llet, la vaca menorquina té 3 proteïnes que augmenten el rendiment de la llet per fer formatge. Segons explica n’Agustí, açò li ve d’enfora: “antigament el formatge era moneda de canvi a Menorca perquè aguantava molt bé dins els vaixells i ho canviaven per espícies o per farina. A la llarga, els pagesos van veure com la menorquina donava més rendiment per fer formatge i, sense saber-ho, van anar fent millora genètica. Per açò, pràcticament tota la llet que se’n treu és per fer formatge.”

Però la carn és protagonista també com a producte estrella de la raça. En aquests moments es pot trobar a través de la venda directa dels socis; i a través de dues empreses que la comercialitzen: Raima i Fel Caules, a sa plaça.

Objectius per créixer

“És molt complicat poder-mos marcar objectius numèrics d’augment de la raça perquè intervenen molts de factors”, assegura Mercadal. “Però sí que volem fer feina per incrementar el cens mentre es conserva bé la part genètica i es millora; mentre que es garanteix una millor vida també pel pagès.”

Na Tonia Ramon, que junt amb el seu marit gestiona la finca de Son Triay a Ferreries amb vermella menorquina, explica les bondats de la raça envers altres tipus de bestiar. “És una eina molt bona per conservar el medi ambient. La raça menorquina és una vaca que fa moltíssims d’anys que està adaptada al clima de l’illa, de manera que mantenir-la no comporta tanta despesa com altres races. A més, ajuda a mantenir la marina neta perquè, a diferència de la frisona, és capaç d’alimentar-se per ella mateixa, sense dependre tant de pinsos o de verd. Aprofita molt més els recursos, perquè es menjarà una mata o un card i no baixarà en cap moment la qualitat del producte. S’adapta als recursos que té a l’abast.”

Des de l’Associació s’han marcat l’objectiu, aquest sí, de poder comercialitzar amb dignitat el producte de la vermella menorquina. Ja sigui carn o formatge.

“És prioritari poder tenir un bon producte i vendre’l bé, més que augmentar la producció per damunt de la demanda i que la vaca menorquina deixi de ser viable, com ha passat amb la frisona.”

Compartir a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos
Setmanaris i Revistes SL (en adelante, Foodies on Menorca), como responsable de esta web, le informa que los datos de carácter personal que proporcione rellenando el presente formulario serán tratados con la finalidad de atender sus consultas y remitirle información de su interés. Al enviar el formulario, Ud. legitima a Foodies on Menorca y da su consentimiento a este tratamiento y registro de sus datos. Puede ejercer sus derechos de acceso, rectificación, limitación y supresión de sus datos contactando con el Delegado de Protección de Datos en las formas que se indican en nuestra Política de Privacidad o presentar una reclamación ante la Agencia de Protección de Datos.