Caragols amb cranca

Aquest cap de setmana he anat a dinar a un petit restaurant de Cala en Bosch, a Ciutadella, que té per nom “La Pascana”, fan un menú del dia a molt bon preu, i també amb bons plats, però el que més em va sorprendre van ser els seus caragols amb cranca, que vam demanar com a tapa, tot provant un dels plats més típics del que podríem denominar cuina de mar i muntanya menorquina.

Els caragols amb cranca, són potser la manera més menorquina de menjar els caragols, i potser també estam davant una recepta única a la cuina de les nostres illes, que marida en un mateix cuinó els productes de la terra amb els de la mar.

Les cranques, conegudes també com a cabres de mar, eren molt comuns a la nostra illa, i els pescadors moltes veges se’n desfeien d’elles rompent-les a bord amb una maça de fust, perquè quedaven enredades amb el tresmall i rompien les xarxes. També es deia que arribar a casa amb un covo ple de cabres era sinònim de mala pescada, i en aquella casa de pescadors de Baixamar es tancaven portes i finestres per tal que els veïns no sentissin l’olor a cranca, que era també senyal de que poca cosa hi havia per a emportar-se a la boca.

A partir dels anys 50, amb les primeres fondes i petits restaurants a Baixamar, com era el cas de “Ca’n Diego” al port de Ciutadella, la cabra comença a agafar, com va passar amb la llagosta, un cert prestigi gastronòmic, i són molts aquells que davallen a port per a degustar unes cranques al caliu o bé els enyorats arrossos amb cabra.

Diuen que en Diego Caules, era un dels grans mestres de la cuina marinera a Ciutadella i també a Menorca, i que quan havia d’elaborar unes cranques o cabres al caliu, no deixava entrar ningú a dins la cuina, perquè aquell era el gran secret de la casa. Això sí, les cranques es feien amb caliu de llenya d’ullastre o d’alzina, o bé d’ametllers, però mai amb llenya de pi, perquè segons els entesos, la reina (resina) té un gust massa fort i emmascara el del producte.

Jo encara puc recordar com la meva àvia Irene o mo mare, feien arrossos amb cabra fins a principis dels anys 80, on encara es solien trobar cranques als mercats, però poc a poc, i encara no es sap perquè aquestes van desaparèixer. No es sap si la sobreexplotació, un virus, però el que és cert és que de cranques o cabres ja no se’n veuen i els que intenten rememorar aquells sabors d’antany han de recórrer a les “centolles” gallegues, que no tenen el mateix gust, encara que en són una alternativa.

També ha passat amb un dels plats més populars de la gastronomia menorquina de la part de Llevant de l’illa, els caragols amb cranca, que avui en dia es fan amb les cames de cranc congelades, si bé és un plat únic i ben estimat, i que els menorquins solem consumir bé com a tapa, a l’hora de fer el vermut, o bé com entrant.

Avui, si volem menjar caragols amb cranca, ho podem fer a diferents bars o restaurants de la zona de Sant Lluís, com “La Rueda”, o als bars de tota la vida del port de Maó, com també a la zona centre de l’illa, a temples de la cuina menorquina com “Ca n’Aguedet” i “Es molí des Racó” a Es Mercadal, o bé a “S’Engolidor” a Es Migjorn Gran. També en solien tenir a “Wimpy” a Ferreries, però a Ciutadella és difícil trobar-los, pel fet que aquí, a la banda de Ponent, els caragols es solen menjar bullits amb herbes, i acompanyats d’un bon all i oli de patata bullida, però ara ja sabem un lloc on poder anar a menjar-los, a “La Pascana”, si bé no els tenen sempre a la carta, però tot és demanar-los.

Compartir a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos
Setmanaris i Revistes SL (en adelante, Foodies on Menorca), como responsable de esta web, le informa que los datos de carácter personal que proporcione rellenando el presente formulario serán tratados con la finalidad de atender sus consultas y remitirle información de su interés. Al enviar el formulario, Ud. legitima a Foodies on Menorca y da su consentimiento a este tratamiento y registro de sus datos. Puede ejercer sus derechos de acceso, rectificación, limitación y supresión de sus datos contactando con el Delegado de Protección de Datos en las formas que se indican en nuestra Política de Privacidad o presentar una reclamación ante la Agencia de Protección de Datos.