Avui és Sant Patrici

Avui  diumenge 17 de març es celebra la festivitat de Sant Patrici. Es tracta d’una festa iniciada a Irlanda però que avui, en l’era de la globalització i, sobretot, la imatge, es celebra arreu. El color verd, el trèbol, la cervesa, ornamets i penjolls, els Leprechaun…són molts i diversos els elements que relacionam amb la festivitat de Sant Patrici, però dels que, possiblement, en desconeixem l’origen. Aquí us explicarem tot el que cal saber sobre el patró d’Irlanda i el que envolta la seva festivitat.

Sant Patrici, o Saint Patrick, està considerat el sant patró d’Irlanda, però en realitat va néixer a Banna Venda Berniae, un petit poble a l’Anglaterra de l’època dels romans (Britania) en algun moment a la fi dels anys 300 de la nostra era (podria ser l’any 387). En efecte, Sant Patrici no era Irlandès. El seu pare, Calpurnius, era un diaca de l’església cristiana primitiva, però Patrici no era el que es diu precisament un creient. La seva trobada amb la fe i la seva conversió al cristianisme no van arribar fins que un grup de pirates irlandesos el van segrestar a l’edat de 16 anys, i es va passar els sis anys següents com a esclau cuidant ramats d’ovelles. Mentre estava captiu al nord d’Irlanda, Patrici va aprendre l’idioma i els costums dels irlandesos. Finalment, va aconseguir evadir-se dels seus captors per tornar a Anglaterra, però pel camí el van capturar de nou. Aquesta vegada els francesos. Va ser durant la seva estada a França on es va impregnar de la cultura monàstica catòlica. Quan el van alliberar i va viatjar per fi de tornada a casa va continuar els seus estudis religiosos.

En algun moment, Patrici va assegurar haver tingut una visió en la qual Déu li va demanar que portés el cristianisme al poble irlandès ( aquell temps la major part dels irlandesos eren pagans i seguien creences druídiques). Sense pensar-s’ho dues vegades, Patrici va tornar al mateix lloc on l’havien esclavitzat a portar la paraula de Déu. No cal dir que, quan va arribar, ni ell ni la seva paraula van ser benvinguts. De fet, va haver de partir i va decidir començar per quelcom una mica menys ambiciós. Va començar a predicar en un grup d’illes de la costa i poc a poc es va fer amb un grup de seguidors. Des d’aquí va tornar a Irlanda amb més força i ja no va deixar de predicar la paraula per l’illa. Es diu que durant la seva vida va batejar a milers de persones (algunes fonts parlen de més de 100.000). També va ordenar nous sacerdots i monges, va aconseguir convertir els fills dels reis de l’illa, i va ajudar a la construcció de 300 esglésies.

El mite

La llegenda diu també que Patrici va expulsar a totes les serps d’Irlanda. Sona bé, però irreal perquè la veritat és que mai va haver-hi serps a Irlanda. Del que si és probablement responsable és d’una altra classe de plaga: el trèvol. Segons el mite, la petita planta de tres fulls que avui és omnipresent en les celebracions del dia de Sant Patrici ho és perquè el sant la feia servir per explicar el concepte de la santíssima trinitat. Els irlandesos veneraven a tres divinitats i tenien en molt alt concepte el número tres, així que Patrick va pensar que fer servir el símbol del trèvol era bona idea. En l’actualitat, a Patrici se’l coneix com Sant Patrici, però en realitat no és cap sant tècnicament parlant. L’església catòlica no l’ha canonitzat, encara que sí que se’l venera àmpliament en molts llocs.

Si no és un sant real, per què se li commemora el 17 de març?

El dia de Sant Patrici va començar com una celebració religiosa en algun moment del segle XVII, i va començar a celebrar-se precisament per commemorar l’arribada del cristianisme a Irlanda. La data era coneguda com el dia del festí (Feast Day) i se celebrava el 17 de març perquè aquest és el dia en què Patrici va morir (17 de març de l’any 461). A principis del segle XVIII, els emigrants irlandesos van dur la festivitat a les colònies nord-americanes. És aquí on el Feast Dayva començar a convertir-se en la jornada que reivindica l’herència i cultura irlandeses que és avui. A mesura que més irlandesos creuaven l’Atlàntic, la festivitat va anar guanyant popularitat. Ho va fer tan ràpid que la primera desfilada del dia de Sant Patrici es remunta a Boston el 1737. Al segle XIX, els Estats Units van rebre una massiva arribada d’immigrants irlandesos que fugien d’un període de fam a l’illa (avui són més de 30 milions els nord-americans amb ascendència irlandesa). Aquest allau va transformar la festa en alguna cosa molt més gran i on la resta de nord-americans volien prendre-hi part, fossin irlandesos o no. En 1903, el Feast Dayes va convertir en festa nacional a Irlanda i va començar a ser coneguda com a dia de Sant Patrici. Va començar a celebrar-se també en molts més països aliens a l’òrbita d’Irlanda o els Estats Units com el Canadà, Argentina, Austràlia, Suïssa o Rússia. Fins i tot es celebra en alguns llocs d’Àsia. No existeixen dades fiables sobre aquest tema, però es creu que és una de les festivitats més celebrades a tot el món.

El color verd

Pel que fa al color verd, té un origen molt remot: es remunta als temps de la rebel·lió irlandesa de 1798 en la qual els soldats irlandesos van adoptar el color verd en la seva lluita contra els britànics, que vestien de vermell. Fins a aquesta guerra, el color associat al dia de Sant Patrici era el blau. La cançó “The Wearing of the Green” dels soldats irlandesos va canviar tot això i va convertir el verd trèvol en el color oficial d’Irlanda. Des que Chicago va decidir tenyir el seu riu de verd per primera vegada el 1962 per celebrar el dia de Sant Patrici, la pràctica de decorar la jornada amb objectes d’aquest color va passar a formar part de la cultura general.

Els Leprechaun

Entre els éssers mitològics més destacats de l’antiguitat irlandesa es troben els Leprechauns, que són un tipus de follet que fabriquen o arreglen sabates. Es diu que són molt rics ja que custodien calderons de fang plens de tresors que van ser enterrats en períodes de guerra. Sol ser un vell barbut de petites proporcions, es diu que fa mal d’amor i malescriances. Segons la llegenda, si fixes la mirada en un Leprechaun aquest no pot fugir i t’ha de donar els seus tresors, però just deixes de mirar-lo desapareix.

D’on surt  tot el tema de beure?

És una barreja de context cultural, publicitat i estereotips. Originalment, el dia de Sant Patrici o Feast Day suposava un aixecament temporal de la prohibició catòlica de menjar i beure certs aliments coneguda com Quaresma. Això permetia als irlandesos gaudir d’un plat típic a base de col i bacó, però no té res a veure amb posar-se cec a whiskey i cervesa. El Feast Day era una celebració catòlica i familiar, i de fet, les tavernes solien tancar per llei en aquest dia fins ben entrat el segle XX. Molts irlandesos van mirar amb mals ulls la ingesta d’alcohol aquest dia fins i tot en els anys 70. La cosa va canviar en els 80, quan una campanya de publicitat de Budweiser va associar per sempre el dia de Sant Patrici a la ingesta ferotge de cervesa. La resta és història, una història amarada en alcohol que ningú sembla recordar bé. Avui, molts creuen que el costum de beure fins caure alimenta estereotips negatius sobre la cultura irlandesa. En qualsevol cas i degut a que ens trobam en el temps de la imatge, els símbols al voltant de Sant Patrici han guanyat força i ja se’ls reconeix a qualsevol indret del món.

Text: Silve Pons

Compartir a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos
Setmanaris i Revistes SL (en adelante, Foodies on Menorca), como responsable de esta web, le informa que los datos de carácter personal que proporcione rellenando el presente formulario serán tratados con la finalidad de atender sus consultas y remitirle información de su interés. Al enviar el formulario, Ud. legitima a Foodies on Menorca y da su consentimiento a este tratamiento y registro de sus datos. Puede ejercer sus derechos de acceso, rectificación, limitación y supresión de sus datos contactando con el Delegado de Protección de Datos en las formas que se indican en nuestra Política de Privacidad o presentar una reclamación ante la Agencia de Protección de Datos.