El codony i les olors de les compotes de tardor

Un dels fruits característics de les nostres illes a la tardor és el codony, que és el fruit del codonyer (Cydonia oblonga), que des de temps antics ha tingut un paper important en la fructicultura, i ha estat un dels peus més emprats per a fer empelts, cosa que ha possibilitat que gràcies a ells s’han conservat moltes varietats de fruita com la perera, la pomera i tots els de la família de les rosàcies que fan més d’un pinyol.

Del codonyer s’aprofita la fruita, principalment per a coure i per a fer el codonyat, i les conserves que emprarem per a farcir els tradicionals pastissets menorquins i l’antic pastís de conserva. També en podem fer gelea i melmelada, que a vegades, es fa coent codonys i pomes juntes.

Era molt normal que als patis del lloc o de les cases del poble hi hagués un codonyer o dos, i era al mes d’octubre quan es recollien els fruits per a fer els pots de codonyat que es guardaven a la part més fresca de la despensa i servirien per a farcir els pastissets que s’havien de consumir o bé a les festes de lloc amb motiu de les porquetjades o per aquells que es servirien a taula a les festes de Nadal, Cap d’Any i també per Sant Antoni. També s’emprava el codonyat per a guarnir els panellets i també el cuscussó.

El codonyat també marida bé amb el formatge semi curat i curat, o vell com deim a Menorca, i era una menja típica de la tardor unes llesques de pa amb formatge vell acompanyades de figat o be de codonyat, que era el berenar i la bereneta tant a la pagesia com al poble.

Altres preparacions antigues fetes amb codony, a més dels codonys al forn esmentats i el codonyat, els codonys també es cuinaven amb vi dolç, tallant-los per la meitat i se’ls hi treia el cor. S’untaven amb oli d’oliva i s’espolsaven de sucre al damunt per enfornar-los una mitja horeta a 180 graus. Quan la polpa començava a estar tova es regaven amb un gotet de moscatell o de vi dolç i es deixaven coure una mitja horeta més.

A Menorca, tenim dues varietats de codonyer: el codony i la codonya. El primer és el més freqüent, fa fruits mitjans, de forma irregular i amb arrugues profundes, mentres que la codonya és una planta més alta, de branques arquejades i els seus fruits són més grossos i llisos, i també més fàcils de pelar. Una vegada collits es poden conservar entre dos i tres mesos.

El codony, si el menjam cru és aspre, esmussa, en canvi si es cou al forn, xapat per la mitat, sense el cor, on hi posarem una cullerada de sucre i un pols de canyella, amollarà un agradable olor que perfuma tota la llar. Els hem de coure gairebé una hora a 180 graus i els servirem tebis.

És una fruita amb un contingut escàs en sucres, però l’inconvenient habitual és que normalment es consumeix en forma de codonyat, que sol portar molt de sucre.

Finalment, apuntar, i deixant a part la part culinària o gastronòmica, a Menorca un codony també és aquella persona curta d’enteniment o de gambals.