La cuina de la tardor a Menorca Com tot cicle o estació la tardor té una cuina pròpia, una cuina que ens prepara poc a poc per a rebre els freds de l’hivern

El Diumenge dia 23 de setembre, el sol va fer la seva entrada a Balances i vam iniciar el cicle de la tardor, cicle que a la pagesia ve relacionat amb el període de Sant Miquel a Nadal, un dels més importants en la sembra i en les feines dels que treballen al camp i que significa la cloenda de l’any agrícola i ramader i l’inici d’una nova campanya lletera. Es aquest mes de setembre quan han nascut els vedells i els bens als llocs de Menorca i és també quan es comencen a engreixar els porcs que seran sacrificats a les porquejades, que és com deim a les matances a Menorca.

Com tot cicle o estació la tardor té una cuina pròpia, una cuina que ens prepara poc a poc per a rebre els freds de l’hivern, relacionada amb els aguiats amb patates, mongetes que acompanyarem de carns o de peix per a fer les panaderes; també es temps de fer les darreres conserves amb la fruita de l’estiu com el figat o l’arrop de raïm o de figa de moro amb el que acompanyarem els bunyols de Tots Sants. És temporada de pomes, de gínjols, magranes, nesples, codonys, caquis i murtons.

És també temps de cuina de caçadors, amb les caceres de tords, bé amb escopeta o filats, i si ha plogut bé és la tardor el temps dels bolets, dels nostres preuats esclata-sangs, gírgoles i cames seques (picornells), que ens faran goig dins la cuina bé fets a la graella, fregits, al forn amb sobrassada o per acompanyar arrossos i plats de caça.

A Menorca hi ha tradició de cercadors de bolets, especialment en el món dels sabaters de banqueta, que n’eren especialistes per a mourer-se dins l’espessor de les marines i amb el seu paner i ganivet anaven a la recerca del preuats tresors de la nostra micologia.

Quan és bon temps de bolets, es ben nota, perquè se’n veuen i molts de cotxes aparcats a les voreres de carreteres i camins de bon matí, perquè si vols tenir una bona collita, has d’espavilar i evitar que altres facin la teva mateixa sendera.

Esclata-sangs

A les nostres illes tenim dos tipus d’esclata-sang comestible, el Lactarius sanguifluus i el Lactarius deliciosus, si bé a cada comarca, regió, illa o país empram un mot diferent per designar el mateix bolet, aquests són els noms populars que reben, paraules que han anat evolucionant o variant al llarg del temps o pel contrari s’han mantingut fidels, intactes de generació a generació. El que els mallorquins anomenen esclata-sang al Lactarius sanguifluus, els menorquins a més el podem conèixer com a esclata-sang de pi, de xipell, de mata, vermell o de murta, segons on l’hem trobat o collit, mentre que els eivissencs i formenterers l’anomenen pebràs, i els catalans, segons la regió li diran novelló, vinader, rovelló de solell o pinetell. Els que parlen la llengua de Castella li diran níscalo de sangre vinosa o robellón vinoso; el gallecs pinga de ouro i els bascos esne ardostu. I a l’altre esclata-sang comestible, el Lactarius deliciosus, pels mallorquins és l’esclata-sang foraster i pels menorquins és l’esclata-sang de bruc, que a la Balear menor és molt més apreciat i també més mal d’anar a cercar, perquè al bruc, especialment el de La Vall, a Ciutadella, fa respecte i més d’un s’hi ha perdut.

 

Compartir a
vinum

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos
Setmanaris i Revistes SL (en adelante, Foodies on Menorca), como responsable de esta web, le informa que los datos de carácter personal que proporcione rellenando el presente formulario serán tratados con la finalidad de atender sus consultas y remitirle información de su interés. Al enviar el formulario, Ud. legitima a Foodies on Menorca y da su consentimiento a este tratamiento y registro de sus datos. Puede ejercer sus derechos de acceso, rectificación, limitación y supresión de sus datos contactando con el Delegado de Protección de Datos en las formas que se indican en nuestra Política de Privacidad o presentar una reclamación ante la Agencia de Protección de Datos.