La coca amb tomàtiga, la més menorquina

L’estiu és temps de sopars a la fresca i a la vorera de la mar, de trobades familiars, d’amics, d’anar a romandre, de fer vida enmig del carrer, i té també una gastronomia que s’adapta a aquests modus vivendi, és aquella que es cuina a casa i es menja freda i a la vegada és fàcil de dur fins al lloc escollit.

Albergínies i carabassons plens -que a Menorca es mengen també freds i sense la salsa de tomàtiga que hi posen a Mallorca-, panets de Viena amb sobrassada, truites amb marrania (patata, ceba, pebre verd, pebre vermell, albergínia i carabassonet) o la socorreguda truita amb patates, a més dels bistecs arrebossats, les ensalades de tomàtiga, cobrómbol (així deim al cogombre amb català de Menorca), ceba i tàperes, i també les ensaladilles, malgrat el perill de la salmonel·losis quan aquesta es feia o es fa amb maonesa casolana.

Però si hem de xerrar de la reina de les berenetes (berenar del capvespre a Menorca) i dels sopars a la fresca o a la vorera de la mar, aquesta és sens dubte la coca, tan la salada com la dolça, perquè als menorquins ens agrada, ens delecta i podem dir que en som addictes a la coca, però no malpenseu, som addictes a les coques, aquelles que es cuinen a casa amb pasta de sèu o d’oli d’oliva, amb llevat o sense, de un, de dos i de fins i tres tous, amb fruites, amb verdures, amb peix fresc, amb conserva, amb carn, amb embotits, amb carabassat… I és que les nostres coques admeten damunt o entre elles gairebé tots els ingredients que ens brinda l’illa, on hi mariden també el dolç i el salat, la fruita amb els embotits i d’aquesta manera tindrem coques d’albercocs amb sobrassada, i si mesclem peix amb vegetals tindrem les de verdura amb pinxes (es com deim els menorquins a les arengades), la coca tapada de gató, i a més a més aquest repertori de coques dolces com les coques amb albercocs, amb cideres, amb prunes, amb figues, amb sobrassada i sucre, amb confitura… i les salades de sofregit –la coca de trempó mallorquina a Menorca-, amb bledes, amb espinacs, amb pebres vermells torrats, però si hi ha una coca ben característica de Menorca, aquesta és la coca amb tomàtiga.

La coca amb tomàtiga a Ciutadella i Ferreries és una coca senzilla, guarnida amb mitges tomàtigues d’estiu, grosses i madures, sucoses, que van espolsades d’una picada d’all i julivert, pa ratllat, pebrebord, un pessic de sucre o de mel i regades amb oli d’oliva, i que a vegades també s’acompanyen amb talls de peix fresc com la mussola, el gató o la ratjada… És idò aquesta coca la més menorquina, i no la trobarem als forns de Mallorca, i no sol faltar mai als sopars a la fresca o en la seva versió individual, rodona, amb una mitja tomàtiga enmig, es troba als forns i és encara la bereneta o el berenar de molts de menorquins i menorquines, que a més a més tenen el seu ritual per a menjar-la, i no és altra que rompre un boci de la pasta que es sucarà dins la tomàtiga i es portarà a la boca per a menjar-la. Hi ha que tenir destresa, potser els menorquins la tenim innata, per a no tacar-se o posar-se com el que es diu, un pregadéu.

Cal tenir en compte però, que a la part de Llevant de l’illa no es fa amb tomàtigues fresque, sinó amb salsa de tomàtiga o tomatigat.

Compartir a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *