Albergínies plenes a la menorquina Avui es celebra a Ciutadella el concurs de gastronomia solidaria a favor de l'AECC

Avui divendres es celebrarà a la Plaça des Pins de Ciutadella una nova edició del Concurs d’Albergínies que organitza la Junta Local de l’AECC a Ciutadella, tot donant continuïtat al concurs creat pel Setmanari El Iris a la primera dècada del segle XXI, quan es va recuperar, juntament amb Cope Menorca, la celebració del dia de Sant Cristòfol, tot anant a sopar a la vorera de la mar d’albergínies plenes i coques. Després d’uns anys de no celebrar-se, l’Associació Contra el Càncer de Ciutadella en va agafar el relleu, i ara per ara aquest és un dels principals esdeveniments gastronòmics de l’estiu a Ciutadella, però avui el que hem de fer és anar a participar-hi i de pas conèixer un poc més d’aquest producte local que és l’albergínia.

Un dels productes estrella de la nostra gastronomia d’estiu és l’albergínia, que va ser portada a les nostres illes, possiblement, per els àrabs i que es cultiva amb aquells productes que a Menorca denominem l’estivada, que ve d’estiu.

A Menorca hi ha albergínies negres, morades, retxades i blanques, aquestes darreres molt apreciades i que des de fa uns anys s’ha tornat a recuperar mitjançant el cultiu ecològic i les podem trobar el mesos de juliol i agost als mercats.

Es creu que l’albergínia blanca és la més antiga, l’original, la que van portar els àrabs a la Península i a les nostres Illes era aquesta. És una albergínia rodona, gran i de color totalment blanc. Té un gust molt més dolç que les morades i menys amarg, però tot i ser més ben valorada organolèpticament, es va deixar de cultivar, ja que el calze té unes espines grans i punxagudes que en dificulta el maneig al camp, al mercat i a la cuina.

A la cuina, l’albergínia és emprada als indrets de parla catalana des de l’època medieval, i d’ella se’n fan des de melmelades, conserves i també es confiten o en són un dels ingredients del carabassat. Forma part de la marrania (el tumbet de Menorca) i dels escabetxos, se’n fan també truites, o es mengen fregides o bé arrebossades i amanides amb un raig de mel -que ens recorda el nostre passat àrab-, de la mateixa manera que les podem fer a la graella, però potser la manera que més ens agraden als menorquins són farcides i al forn.

Albergínies plenes

A Menorca, al contrari que a Mallorca, les albergínies plenes o farcides cuinades de la manera més tradicional no porten carn, sinó que el farciment es fa amb un sofregit espès i poc greixos on s’hi incorpora la polpa de les albergínies bullides, ja degotades, i amb un poc de pa ratllat per a donar més consistència al farciment, com també a vegades amb patata bullida aixafada amb la que s’omplen les barquetes i es posen al forn, amb pa ratllat amb una picada d’all i julivert al damunt i regades d’oli d’oliva.

A Menorca també tenim un plat ben antic d’albergínies, les albergínies de pobre, que són les albergínies tallades a llenques, que posarem damunt una palangana i les ben espolsarem de pa ratllat, all i julivert, pebre bord i regarem d’oli d’oliva i les enfornarem.

També es fa les albergínies plenes de carn, mitat vedella i mitat porc, però al contrari de Mallorca, a la nostra illa no hi posem salsa de tomàtiga.

Hi ha també unes albergínies marineres, farcides de rap i gambes, que les podrem trobar als restaurants, més inclús que les elaborades a la manera tradicional.

Personalment, com més m’agraden les albergínies són plenes, fetes al forn i quan han reposat, quan estan tebes o fredes menjar-les dins un cóc o bé engronades entre dues llesques de pa de pagès, que és com les menjaven antigament.

Albergínies de pobre

Ingredients: Mitja dotzena d’albergínies morades de Menorca, pa ratllat, all i julivert picat (opcional), pebre bord, oli d’oliva i sal. Opcionalment hi ha qui hi posa al damunt de les albergínies bocinets de tomàtiga i de pebre verd o vermell.

Elaboració: Farem net i llevarem els burcanys a les albergínies i les tallarem a llenques fines de per llarg. Les salarem i les deixarem escórrer uns 20 minuts per tal que suin i amollin els sucs que les fan amargues.

Passat aquest temps tindrem una llauna o palangana d’enforar que untarem d’oli d’oliva i al damunt hi feim un llit de llenques d’albergínia. Les salam i cobrim d’una mescla feta amb el pa ratllat, el pebre bo i la picada d’all i julivert. Regam amb un bon raig d’oli d’oliva i enfornam entre vint i vint i cinc minuts a uns 180 graus.

Nota: El pa ratllat millor si el feim a casa o compram al forn, ha de ser gruixadet, si bé hi ha qui empra galeta picada industrial. Quan el posem damunt les albergínies ha de ser generós.

 

 

 

 

 

 

 

Compartir a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Información básica sobre protección de datos
Setmanaris i Revistes SL (en adelante, Foodies on Menorca), como responsable de esta web, le informa que los datos de carácter personal que proporcione rellenando el presente formulario serán tratados con la finalidad de atender sus consultas y remitirle información de su interés. Al enviar el formulario, Ud. legitima a Foodies on Menorca y da su consentimiento a este tratamiento y registro de sus datos. Puede ejercer sus derechos de acceso, rectificación, limitación y supresión de sus datos contactando con el Delegado de Protección de Datos en las formas que se indican en nuestra Política de Privacidad o presentar una reclamación ante la Agencia de Protección de Datos.