La coca amb tomàtiga, la més menorquina

L’estiu és temps de sopars a la fresca i a la vorera de la mar, de trobades familiars, d’amics, d’anar a romandre, de fer vida enmig del carrer, i té també una gastronomia que s’adapta a aquests modus vivendi, és aquella que es cuina a casa i es menja freda i a la vegada és fàcil de dur fins al lloc escollit.

Albergínies i carabassons plens -que a Menorca es mengen també freds i sense la salsa de tomàtiga que hi posen a Mallorca-, panets de Viena amb sobrassada, truites amb marrania (patata, ceba, pebre verd, pebre vermell, albergínia i carabassonet) o la socorreguda truita amb patates, a més dels bistecs arrebossats, les ensalades de tomàtiga, cobrómbol (així deim al cogombre amb català de Menorca), ceba i tàperes, i també les ensaladilles, malgrat el perill de la salmonel·losis quan aquesta es feia o es fa amb maonesa casolana.

Però si hem de xerrar de la reina de les berenetes (berenar del capvespre a Menorca) i dels sopars a la fresca o a la vorera de la mar, aquesta és sens dubte la coca, tan la salada com la dolça, perquè als menorquins ens agrada, ens delecta i podem dir que en som addictes a la coca, però no malpenseu, som addictes a les coques, aquelles que es cuinen a casa amb pasta de sèu o d’oli d’oliva, amb llevat o sense, de un, de dos i de fins i tres tous, amb fruites, amb verdures, amb peix fresc, amb conserva, amb carn, amb embotits, amb carabassat… I és que les nostres coques admeten damunt o entre elles gairebé tots els ingredients que ens brinda l’illa, on hi mariden també el dolç i el salat, la fruita amb els embotits i d’aquesta manera tindrem coques d’albercocs amb sobrassada, i si mesclem peix amb vegetals tindrem les de verdura amb pinxes (es com deim els menorquins a les arengades), la coca tapada de gató, i a més a més aquest repertori de coques dolces com les coques amb albercocs, amb cideres, amb prunes, amb figues, amb sobrassada i sucre, amb confitura… i les salades de sofregit –la coca de trempó mallorquina a Menorca-, amb bledes, amb espinacs, amb pebres vermells torrats, però si hi ha una coca ben característica de Menorca, aquesta és la coca amb tomàtiga.

La coca amb tomàtiga és una coca senzilla, guarnida amb mitges tomàtigues d’estiu, grosses i madures, sucoses, que van espolsades d’una picada d’all i julivert, pa ratllat, pebrebord, un pessic de sucre o de mel i regades amb oli d’oliva, i que a vegades també s’acompanyen amb talls de peix fresc com la mussola, el gató o la ratjada… És idò aquesta coca la més menorquina, i no la trobarem als forns de Mallorca, i no sol faltar mai als sopars a la fresca o en la seva versió individual, rodona, amb una mitja tomàtiga enmig, es troba als forns i és encara la bereneta o el berenar de molts de menorquins i menorquines, que a més a més tenen el seu ritual per a menjar-la, i no és altra que rompre un boci de la pasta que es sucarà dins la tomàtiga i es portarà a la boca per a menjar-la. Hi ha que tenir destresa, potser els menorquins la tenim innata, per a no tacar-se o posar-se com el que es diu, un pregadéu.

Compartir a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *