L’agricultura ecològica a Menorca puja en nombre d’operadors i baixa en superfície dedicada

De les poblacions de Menorca, el municipi amb més superfície cultivada ecològicament és Maó

L’agricultura ecològica a Menorca puja en nombre d’operadors i baixa en superfície dedicada

Encara que és una tendència no consolidada, segons les dades del Consell Balear de Producció Agrària Ecològica (CBPAE) de 2016 i respecte de l’any anterior, l’agricultura ecològica a Menorca ha incrementat el nombre d’operadors inscrits mentre que ha disminuït el nombre d’hectàrees que s’hi dediquen. Per una banda, ha passat de 86 a 89 operadors i, per l’altra, de 4.465 hectàres a 4.201 ha. En aquest sentit, en els darrers 20 anys s’ha passat de les 52 hectàrees i 2 operadors de 1996 a aquestes altres 4.201 hectàrees i 89 operadors de 2006, amb puntes de 5.401 hectàrees dedicades a la producció agrària ecològica en 2013 i de 97 operadors inscrits en l’any 2010.

S’ha de dir que dels 89 operadors de 2016, 59 estaven inscrits com a productors i 30 com a elaboradors. A la vegada que de les 4.201 hectàrees, 3.966,4 tenien directament la qualificació d’agricultura ecològica, 32,6 es trobaven “en conversió” i les restants 202 en situació de “primer any en pràctiques”. En nombres globals de Balears, d’operadors se’n van inscriure 800 (545 productors i 255 elaboradors), que representa un augment del 6% respecte de l’any anterior, amb un total de 614 d’aquests 800 inscrits a Mallorca. I de superfície inscrita en va ser 29.501,6 hectàrees (augmentà en unes 1.400 ha en el total balear), un 83% (24.571 ha) concentrada a l’illa de Mallorca.

De totes maneres, si es fa un càlcul establint una relació entre les hectàrees inscrites a cada una de les illes i la seva superfície total, resulta que les hectàrees d’agricultura ecològica suposen a Mallorca un 10,7% de la superfície agrícola útil (SAU), mentre que a Menorca és d’un 10,1%, a Eivissa arriba al 3,4% i a Formentera al 0,15%. Un dels matisos a fer és que en aquesta estadística no estan comptabilitzades altres iniciatives d’agricultura sostenible basades en bones pràctiques com la duita a terme a Menorca pel GOB amb les finques en custòdia agrària, que poden o no estar certificades pel Consell Balear de Producció Agrària Ecològica (CBPAE).

De les poblacions de Menorca, el municipi amb més superfície cultivada ecològicament és Maó, amb 1.429,6 del total de 4.201 hectàrees dedicades a aquest tipus d’agricultura respectuosa amb el mediambient i que no utilitza cap producte químic no permès segons la normativa. Com a segon municipi d’aquesta classificació hi trobam Es Mercadal, amb 571,69 hectàrees, seguit per Ciutadella en tercer lloc, amb 499,45 hectàrees conreades d’aquesta manera. A continuació venen les poblacions d’Alaior (453,92 ha), Ferreries (439,91), Es Migjorn Gran (387,99), Sant Lluís (309,41) i Sant Climent (84,21).

Pel que fa al tipus de cultiu, els que tenen major representació a les Illes Balears dins el sector de l’agricultura ecològica són pastures i farratge (52,8%), cereals i lleguminoses (14%), boscos i recol·lecció silvestre (12,6%) i fruits secs (12%), amb els cultius d’hortalisses, fruiters i cítrics representant conjuntament un 1,4% del total de la superfície inscrita, de manera que aquests tres tipus de cultius continuen essent els més minoritaris tot i l’augment en la seva demanda que s’ha constatat en els darrers anys.

Aquesta proporció segons el tipus de cultiu que trobam al conjunt de les Illes Balears és similar, just amb alguna variació, al que es pot trobar a l’illa de Mallorca. En canvi, i segons les dades del CBPAE, a l’illa de Menorca no és així, perquè la quasi totalitat de la superfície inscrita està concentrada en pastures i farratge (74,3%), en boscos i recol·lecció silvestre (17%) i en cereals i lleguminoses (6,7%). L’explicació d’aquestes diferències s’han d’anar a cercar en el destí final d’aquestes produccions, que no és altre que l’alimentació del ramat boví, ramat predominant, de fet, a l’illa de Menorca (contràriament al total de Balears, que és l’oví).

Quant a aquest tipus de ramaderia, el predomini a Balears és del ramat oví, tant pel que fa a nombre d’explotacions que s’hi dediquen (133 del total balear de 281) com pel nombre de caps (19.245 del total de 28.486 caps de ramaderia ecològica a Balears són de ramat oví). A Menorca, la tendència és una altra, perquè d’explotacions de ramaderia ecològica n’hi ha 78 i les majoritàries (28) es dediquen al vacum, mentre que 19 són bàsicament de ramat oví i 15 es dediquen a l’avicultura, i altres 9 al porcí. De caps, a Menorca n’hi ha un total de 4.209 i 2.249 són de ramat oví, mentre que 1.160 es refereixen a l’avicultura i 548 al vacum, i altres 103 al porcí.