La cuina menorquina en el marc de la dieta mediterrània Podem assegurar que els habitants de Menorca i Mallorca van arribar per mar, possiblement uns 5.000 anys abans de Crist

La gastronomia de l’illa de Menorca en molts apartats és potser la més desconeguda, però sense cap mena de dubte la més rica per les aportacions realitzades pels seus diferents conqueridors, especialment el en segle XVIII, el denominat segle de les conquestes i reconquestes de l’illa de Menorca entre espanyols, anglesos i francesos. A més de les aportacions de la cuina catalana fetes anteriorment i que van des del segle XIV al XVII, com hem pogut comprovar, no sols a “Art de la Cuina de Fra Roger”, sinó als receptaris de les famílies nobles menorquines que he pogut consultar, a més més de la riquesa en la cuina dels menestrals, una cuina que desgraciadament es quedà des dels anys 60 a les cases, i menys mal que la vam saber preservar, i que avui, poc a poc està tornant a les taules d’aquells restaurants que, la reinterpreten tot donant-li una nova vida i una nova imatge dins el moviment de la nova cuina menorquina.

Cuina i pont de cultures

Les Illes Balears, per la seva situació estratègica i geogràfica a la Mediterrània occidental, han estat pont de cultures i aquestes, no només han influït en el modus vivendi dels seus habitants, sinó també en la seva gastronomia que ha anat rebent les aportacions de cadascuna de les civilitzacions dominants del Mare Nostrum al llarg dels temps i des dels primers pobladors.

Si partim de l’època talaiòtica, els primers habitants arribats a Menorca es nodreixen principalment de baies, fruites silvestres, arrels, fulles i la caça d’animals en estat salvatge, a més de la recol·lecció de mariscs i la pesca d’algunes espècies de peixos mitjançant arpons i hams.

Podem assegurar que els habitants de Menorca i Mallorca van arribar per mar, possiblement uns 5.000 anys abans de Crist, i en les últimes investigacions i excavacions realitzades a l’illa de Menorca, s’ha descobert que la Balear menor ja elaborava formatge uns 2.000 anys abans de la nostra era, per la qual cosa la producció del mateix s’inicia a Menorca en la seva etapa pre-talaiòtica.

Als poblats talaiòtics excavats a Menorca i Mallorca hi ha restes d’atuells, olles i estris de cuina, amb els quals podem conèixer la primera dieta dels balears, basada en el blat -són nombroses les troballes de “amolons” o molins manuals -, juntament amb el formatge i els derivats lactis per la domesticació de cabres i ovelles, a més del Myotragus balearicus -caçat fins a la seva extinció-, i amb ell el consum de carn. També formen part de la dieta dels primers menorquins les verdures silvestres inicialment i les provinents de les primeres sembres, juntament amb el peix i el marisc, pel que estam davant d’una de les primeres dietes mediterrànies, i que ha sobreviscut a l’illa fins gairebé la mitat del segle XX, i que a partir dels anys 60, amb la societat del benestar i del consum aquesta dieta es va degradant amb entrada de productes forasters, a més d’un gran increment en el consum de carn de tota mena, a més dels sucres i les farines refinades, que amb els greixos rompen la pauta de l’alimentació que d’una manera o altra havien mantingut els menorquins des dels primers pobladors.

Talaiots i nuraghes

Sense deixar de banda la Menorca megalítica, podem assegurar que hi ha una gran similitud entre la cultura Nuràgica, de l’illa de Sardenya, i la talaiòtica, com hem pogut comprovar recentment a la “Conferència Internacional Sardenya, Illes Balears i Espanya”, celebrada a Assemini, a pocs quilòmetres de Càller, i més després d’haver escoltat la conferència del Doctor en Arqueologia i Director del Museu Arqueològic de Villanovafranca i director de les excavacions del nuraghe Arrubiu de la localitat d’Orroli, que ens parlà del menjar en temps dels nuràgics, que menjaven pràcticament el mateix que menjaven els nostres ancestres talaiòtics, i especialment si els comparem amb les restes trobades a les coves des Càrritx i es Mussol.

Hi ha teories que asseguren que van ser els sards qui van arribar a les Balears i establir aquesta cultura ciclòpia de talaiots i navetes , de sales hipòstiles, i a l’illa de Menorca que com podem recordar rebia, la nostra illa, el nom de Nura, potser derivada de la cultura dels Nuraghes?

D’aquesta relació entre les illes Balears i Sardenya deriva també l’origen de les formatjades o panades de carn que es consumeixen a Mallorca i Menorca per la Pasqua, i que fins ara es presumia que el seu origen era hebreu, tal com es considera a la Balear major.

El metge i investigador gastronòmic Pep Pelfort, també present a la trobada sarda, assegura més fermament, que juntament amb el formatge, el plat més antic de la cuina menorquina i mallorquina és la formatjada de carn, anomenada antigament panada també a Menorca co en l’actualitat a Mallorca i “sa panada” a Sardenya . De fet els sards la consideren el seu plat més antic, de la civilització dels “nuraghes” i que la seva forma cilíndrica ens recorda a ells.

Pelfort assegura que les panades sardes i les formatjades menorquines no sols comparteixen un origen, sinó que podem assegurar que en són el mateix plat, pel fet que les receptes de gastronomia sarda i menorquina considerades tradicionals, exemplificades en les panades i/o formatjades tenen similituds que no poden ser casuals, en proporcions, ingredients claus o en aquest valor simbòlic de les formes-.

Podem dir idò, que d’aquells primers menorquins, mallorquins i sards ens queda encara el gust pel formatge, les elaboracions com les formatjades i potser les coques, que ben bé son la manera més antiga de mesclar farina de blat i aigua, sense llevats, juntament amb altres menjars principalment vegetarians, captures de peixos i unes poques carns al caliu.

Compartir a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *