La cuina dels talaiots i nuraghes, formatjades i panades

Sense deixar de banda la Menorca megalítica, podem assegurar que hi ha una gran similitud entre la cultura Nuràgica, de l’illa de Sardenya, i la talaiòtica, com hem pogut comprovar recentment a la “Conferència Internacional Sardenya, Illes Balears i Espanya”, celebrada a Assemini, a pocs quilòmetres de Càller, i més després d’haver escoltat la conferència del Doctor en Arqueologia i Director del Museu Arqueològic de Villanovafranca i director de les excavacions del nuraghe Arrubiu de la localitat d’Orroli, que ens parlà del menjar en temps dels nuràgics, que menjaven pràcticament el mateix que menjaven els nostres ancestres talaiòtics, i especialment si els comparem amb les restes trobades a les coves des Càrritx i es Mussol.

Hi ha teories que asseguren que van ser els sards qui van arribar a les Balears i establir aquesta cultura ciclòpia de talaiots i navetes , de sales hipòstiles, i a l’illa de Menorca que com podem recordar rebia, la nostra illa, el nom de Nura, potser derivada de la cultura dels Nuraghes?

D’aquesta relació entre les illes Balears i Sardenya deriva també l’origen de les formatjades o panades de carn que es consumeixen a Mallorca i Menorca per la Pasqua, i que fins ara es presumia que el seu origen era hebreu, tal com es considera a la Balear major.

El metge i investigador gastronòmic Pep Pelfort, també present a la trobada sarda, assegura més fermament, que juntament amb el formatge, el plat més antic de la cuina menorquina i mallorquina és la formatjada de carn, anomenada antigament panada també a Menorca co en l’actualitat a Mallorca i “sa panada” a Sardenya . De fet els sards la consideren el seu plat més antic, de la civilització dels “nuraghes” i que la seva forma cilíndrica ens recorda a ells.

Pelfort assegura que les panades sardes i les formatjades menorquines no sols comparteixen un origen, sinó que podem assegurar que en són el mateix plat, pel fet que les receptes de gastronomia sarda i menorquina considerades tradicionals, exemplificades en les panades i/o formatjades tenen similituds que no poden ser casuals, en proporcions, ingredients claus o en aquest valor simbòlic de les formes-.

Podem dir idò, que d’aquells primers menorquins, mallorquins i sards ens queda encara el gust pel formatge, les elaboracions com les formatjades i potser les coques, que ben bé son la manera més antiga de mesclar farina de blat i aigua, sense llevats, juntament amb altres menjars principalment vegetarians, captures de peixos i unes poques carns al caliu.