Aquest és un dels arrossos que també està desapareixent, perquè de cada vegada se’n pesquen menys de crancs imperials, i si abans era freqüent veurer-los a la plaça, avui en dia com us he dit, se’n troben en contades ocasions.
Damunt una post de llenya tallarem els crancs a quarts i recollim el suc que puguin amollar. Separarem les mordales del cos, i els hi donam un toc per tal de trencar-les un poc perquè quan estiguin cuites en sigui més bo de fer treure la carn, ja que és allà on n’hi ha més.
Ho sofregim tot dins un tià de terra amb oli d’oliva uns cinc minuts. Els treim i dins el mateix oli feim un sofregit d’alls, pebre verd i tomàtigues de ramellet i deixam confitar uns cinc minuts. Quan el sofregit estigui ben confitat hi afegim els crancs i els sucs que hem reservat. Ho deixam sofregir a foc dolç uns cinc minuts remenant de tant en tant perquè els talls s’impregnin del sofregit. Hi posam l’aigua -sempre el doble que d’arròs- i quan prengui el bull hi posam el safrà o colorant alimentari i l’arròs. Anam remenant a foc moderat de 12 a 15 minuts fins que s’hagi begut tota l’aigua. Ho deixam tovar un parell de minuts i servim.
A més dels crancs, hi podem posar una sípia petita tallada a bocins; unes mongetes verdes i un punyat de fesols desgranats. Tampoc hi aniran malament uns musclos al vapor per adornar i unes tires de pebre vermell torrat o al forn.
