Menorca i Sardenya, una gastronomia comuna més enllà de les formatjades i Panades Fins i tot quan un és a Sardenya, les olors del camp són similars als de la nostra illa.

Fa unes setmanes es va celebrar a Sardenya la primera “Conferència Internacional Sardenya-Espanya-Illes Balears” entorn a les “Estrategies nutricionals dels pobles del Mediterrani: El plat únic i la salut. La panada”.

La trobada científica es va celebrar a l’agroturisme Is Scalas de la localitat d’Assemini, i comptà amb la participació de Tomeu Arbona, Pep Pelfort, Bep Al·lès, Francesc Salleras i Mario Alonso en representació de les Illes Balears i l’Estat espanyol.

Els actes van ser organitzats per la Doctoressa en Antropologia, Veronica Matta, que ha fet un llarg recorregut europeu per a conèixer les similituds i els possibles orígens de la panada sarda.

Es van posar sobre la taula diferents aspectes de la dieta mediterrània, des del prisma de la dieta sarda, que és pràcticament igual a la dels menorquins i mallorquins amb la ingesta d’un plat únic on hi hagi reunits farina de blat, oli d’oliva, verdures, carn o peix, posant com exemple la panada, que a l’illa sarda és més contundent i variada que les nostres formatjades menorquines o panades mallorquines.

Una cultura i una gastronomia en comú

Per la seva passat comú en diferents èpoques les illes de Menorca, Mallorca i de Sardenya guarden similituds gastronòmiques que van mes enllà de les Panades sardes, les formatjades menorquines i les panades mallorquines. Potser és, com assegura el meu col·lega Pep Pelfort, que aquest passat gastronòmic comú s’iniciï en els temps dels “gegants”, dels nuraghes , taliots i les navetes, i possiblement aquests primers pobladors van ser els creadors del més antic dels nostres “Street food”, “Finger food” o “Fast good”, que és com s’anomenen les modes presents a aquelles menjars que es mengen amb les mans, i al carrer.

Sa formatjada menorquina és parent en primer grau de sa panada sarda, i des d’aquí podem iniciar un viatge gastronòmic amb més similituds de les que ens podem imaginar. Potser perquè som pobles mediterranis, que hem begut de la cultura romana, tant Menorca com Sardenya som elaboradors d’embotits curats de carn al més pur estil romà. És el cas de la nostra carn i xulla, molt semblant a les salsitxes curades que s’elaboren a la vostra illa, com trobarem també moltes similituds en la manera de cuinar, en la dieta mediterrània (sarda i menorquina) on l’oli d’oliva, el blat i la sal, juntament amb les verdures, les carns i el peix són les protagonistes, com són també protagonistes de la nostra cuina dolça les ametlles, presents en els amargos menorquins, que són els amaretti sards; o la semblança idèntica dels crespells de confitura menorquins amb els ciambelle de Sardenya, a més dels dolços de massapà, als que també denominen pastarral, o les nostres elaboracions amb brossat, o la manera de preparar el menjar blanc, o fins i tot els mostatchedus sards són idèntics als antics mostatxins de Menorca.

Fins i tot quan un és a Sardenya, les olors del camp són similars als de la nostra illa. La marina fa olor de mata de murta, que és el seu mirto i també a mar, a sal i a vent, que és com sol fer olor Menorca en els mesos d’hivern. La mar, el mar … és el protagonista de la gastronomia dels que vivim en una illa, d’aquells que es diu que tenim per pàtria una barca, aquesta petita embarcació amb la qual surten a pescar els nostres pescadors per capturar llagostes, molls, pagres, déntols i també la morena, aquest peix que ja era apreciat pels romans que van conquistar Menorca al 123 abans de Crist per Quint Cecili Baleàric, i d’ell prenem el nom de Balears. Aquí es menja la morena fregida, com també en caldera, que és de les més apreciades pels pescadors. Consumim també les ortigues de mar, que es fan fregides o arrebossades, però també al forn amb patates i pa ratllat, i la sípia amb fesols és idèntica a les dues illes. Dels nostres primers pobladors, aquells que es diu que van arribar de la Sardenya, també guardem en la nostra memòria gastronòmica el consum del marisc. Des de les cloïsses, musclos i altres mol·luscs que es trobaven amb facilitat al port de Maó, als crancs, pegellides, ostres i vogamarins, perquè el mar ha estat la nostra principal rebost.

La gastronomia ens uneix i ens ha unit. La fregola sarda, un dels seus plats més emblemàtics són els nostres formigons, menjar d’antany de la pagesia, i que avui és un producte gourmet, com ha passat amb tantes i tantes elaboracions de la nostra rica cuina, una cuina germana, una cuina a investigar, a conservar i a descobrir. Aquest dies, gràcies a sa panada, a la formatjada, podem tornar a establir una trobada entre dues cultures germanes, entre dues o tres illes que tenen moltes coses en comú, i que van mes enllà que les festes de Sa Sartiglia, amb les de Sant Joan de Ciutadella. De fet Oristano i Ciutadella són ciutats germanes des de 1991, i ara tenim l’oportunitat de crear nous llaços, nous camins per recórrer junts, de manera que en aquest marc de la Mediterrània Occidental, d’aquestes cultures i arrels gastronòmiques comuns, podem demanar a les nostres autoritats que s’agermanin també a les nostres illes de manera gastronòmica, amb el nexe comú de sa panada sarda, sa formatjada menorquina i sa panada mallorquina, perquè que millor agermanament, que millor gemellagio que aquell que té com a objectiu en comú donar força a la gastronomia, a nuesto mar de sabors, de textures, de colors, d’olors i d’unió, perquè tots sabem que quan millor estem, és al voltant d’una taula, amb bons amics i gaudint d’uns bons productes locals. Iniciem doncs un camí gastronòmic entre la Sardegna i les Illes Balears.

Compartir a

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *