‘S’Ullestrar’ també és terra de cacauets

El lloc ciutadellenc on encara es sembren cacauets

‘S’Ullestrar’ també és terra de cacauets

A ca seva, al lloc, n’havia vist sembrar des de temps endarrere. Sempre per al consum propi, així com també cultivaven ciurons, faves o guixons, per exemple, pels seus menjars de cada dia. A casa sempre hi havia uns cacauets a punt per dur-se’n a la boca. I quan va formar la seva pròpia família, els cacauets seguiren formant part de les sembres, encara només per al consum propi. Açò va canviar, però, en provar de comercialitzar-ne uns quants, i des de llavors, anant en augment i en veure que agradaven, ja és un producte més dels que ofereixen als mercats, tot i que no com a producte principal però sí com un interessant més a més de la seva oferta. I és que ‘S’Ullestrar’, al sud de Ciutadella, a prop de Son Xoriguer i del cap d’Artrutx, també és terra de cacauets.

De Son Escudero i Son Planes a ‘S’Ullestrar’

Tant en Jordi Bosch Enrich (1950), ara ja jubilat, com na Nina Marquès Pons (1955) surten del camp, naixent l’un al lloc de Son Escudero i l’altra al de Santa Agustina, allà on hi va haver l’escola rural de Torrepetxina. A Son Escudero, en Jordi Bosch hi va fer fins als 15 anys, anar-se’n llavors al lloc del Rafal des Capità, fins que l’any 1975 es va casar amb na Nina Marquès i van estar-se a Son Planes, la finca on na Nina vivia des dels 2 anys d’edat.

Allà, a Son Planes, en Jordi també hi va dur aquella ‘tradició’ familiar seva d’any rere any sembrar uns quants cacauets per a l’autoconsum, talment, per altra banda, també feien altres famílies pageses amb la idea, i necessitat, de ser autosuficients tant com es pogués. Si més no amb l’alimentació de cada dia, emprant el que conreaven (és clar que no només cacauets) per al consum propi o també per bescanviar-ho per altres productes, com oli o sucre, per exemple, que consideraven igualment necessaris i que no sortien directament del seu lloc.

Amb els anys, el matrimoni Bosch Marquès ha tingut tres fills: na Glòria (1976), en Jordi (1978) i na Carme (1988), i mentre la filla major es dedica a la docència com a mestra d’escola, els dos petits es van anar incorporant a les feines del camp i són els que actualment s’integren a ‘S’Ullestrar’ laboralment i juntament amb la seva mare, que segueix en actiu i amb Jordi Bosch Enrich ja jubilat. Ara és en Jordi Bosch Marquès qui fa les tasques de l’amo i na Carme Bosch qui, a mitja jornada, s’encarrega d’anar als mercats i de la gestió de les xarxes socials, que també han entrat a ‘S’Ullestrar’, mentre que la mare Nina Marquès segueix fent de madona i de tant en tant també sol anar als mercats a vendre els productes d’elaboració pròpia de la finca.

Els seus productes i la manera de comercialitzar-los

A ‘S’Ullestrar’, on ja hi va néixer la filla petita del matrimoni, la família Bosch Marquès hi va arribar l’any 1986, quan van poder comprar la terra i, des de llavors, conrear la finca com a pagesos propietaris. La producció, que no té el segell d’ecològica però que fan seguint al màxim els mètodes naturals que venen emprant generacionalment dels seus avantpassats (és clar que adaptats als canvis d’avui dia, tecnològics però també sanitaris), es basa principalment en l’elaboració de formatge artesanal, semicurat i curat amb denominació d’origen Mahón-Menorca (a la llet de vaca també l’empren per fer formatge que curen i maduren a Sa Cooperativa del Camp de Menorca i per fer colada per a Quesería Menorquina).

Però també es basa en la seva major part, en el conreu de verdures, i algunes fruites, de temporada (aquesta temporada, per exemple, amb les tomàtigues de ramallet com a ‘estrelles’, tot i que açò a vegades depèn de la climatologia concreta), i en la venda dels ous que donen la cinquantena de gallines, ‘felices’ i en llibertat, que pasturen amollades pel camp obert de la finca (i que actualment diuen que, d’ous, no en fan prou pels que els demanen). Si bé als inicis de ‘S’Ullestrar’ també engreixaven animals per fer-ne carn, avui dia, des de fa gairebé una dècada, per qüestions de rendibilitat, tan sols comercialitzen uns quants porcs petits durant l’any. Bé, i cosa de banda (perquè ho comentarem especialment) són els cacauets, que fa uns anys comercialitzen com un més a més i que també fa munt.

A la venda dels seus productes, apart d’estar integrats a l’Agroxerxa, la fan majoritàriament a través del mercat agrari de Ciutadella, amb una parada a la plaça del Mercat els dissabtes matí durant la temporada d’hivern i els dimecres i dissabtes de juny a setembre. A la vegada que igualment es poden trobar puntualment a algunes de les fires que es fan a Menorca al llarg de l’any, com ara a la fira del Camp d’Alaior o, com se’ls va poder veure darrerament, a la Fira de Sant Antoni de Ciutadella. Però també és possible trobar-los, sobretot a l’estiu, que és quan hi va més gent, a la mateixa finca de ‘S’Ullestrar’, on a més d’anar-hi a comprar directament també s’hi pot anar a veure els animals o per veure com fan algunes de les seves feines artesanes, entre d’altres presenciar ‘in situ’ el procés d’elaboració del seu formatge.

Els cacauets: de 30 a 700 quilos a l’any

Recol·lectant els cacauets

Tenint com tenien inicialment els cacauets per a l’autoconsum, i amb l’experiència d’anys de cultivar-los, la primera vegada que els van comercialitzar va ser quan, fa devers 8 o 9 anys, es van decidir a anar a vendre els seus productes al mercat agrari de Ciutadella. Coincidint també, més o manco, amb el moment de deixar de fer feina amb l’engreix d’animals per fer-ne carn.

Al principi, de cacauets van començar a vendre’n uns 30 kg, i tanta acceptació han anat tenint que a poc a poc n’incrementaren la producció, fins a arribar a l’actualitat en què en comercialitzen devers uns 700 quilos anuals. Tot i així, per ‘S’Ullestrar’, el cacauet segueix essent un més a més dins el global del que conreen, un complement a les activitats que es pot dir han fet sempre.

La llavors que empren a ‘S’Ullestrar’ és la que surt de les plantes que ells mateixos venen conreant any rere any, i majoritàriament són cacauets d’aquells que tenen la closca ‘de collaret’, anant-la mantenint, a la llavor, de forma totalment espontània. Entre altres coses perquè en principi no es pot dir que hi hagi un cacauet específic de Menorca.

El cacauet, de fet, que és un llegum i tot i que el seu fruit està considerat un fruit sec (i que necessita llocs relativament càlids per fer-se), es ve cultivant al món des d’èpoques remotes (les restes més antigues de cacauets diuen que daten de fa devers 7.800 anys, al Perú) i fou el comerç de les potències europees d’antany que va fer que s’introduïssin més modernament d’Amèrica cap als altres continents, i és així com un moment donat es suposa devien arribar a Menorca, on gairebé sempre, si s’han cultivat, ha estat per al consum propi.

De la sembra a la venda, passant per la recol·lecció, l’assecat i el torrat

Triant els cacauets

Segons que expliquen la família Bosch Marquès, a ‘S’Ullestrar’ és entre els mesos d’abril, maig i juny, depenent de l’any, quan sembren la llavor, collint-se normalment durant el mes de setembre, o al cap ben bé de prop de quatre mesos després de la sembra, emprant-se també fems naturals. Quan neix la planta, que es pot comparar amb una patatera, i amb les normals atencions de mantenir-les netes d’herbes al seu voltant i amb l’aigua suficient, bàsicament la cosa és anar-la cavant i esperar que maduri.

Una característica, i a la vegada curiositat, d’aquesta planta cacauetera és que de la flor surten uns ulls que s’allarguen i es dobleguen cap avall fins a clavar-se dins la terra. I és dins la terra, des d’aquests ‘ulls clavats’ (i per açò diuen que, com si fos una patatera, també va bé anar calçant la planta posant-hi un poc de terra damunt de tant en tant), que es van formant les bejoques amb closca amb el fruit al seu interior, estant ja a punt de recol·lecció quan es veu que la planta comença a tornar groga.

Una volta recol·lectat ve la tasca de deixar-ho assecar al sol, cosa important perquè no els hi quedi gens d’humitat i no es podreixin els cacauets, podent-se guardar devers un parell d’anys si aquest procés culmina bé. Després de secs, la cosa és guardar-los en sacs i anant-los treient en la quantitat necessària cada vegada que se’n vulguin torrar, açò, és clar, després de triar-los per dur-los a vendre als mercats.

A ‘S’Ullestrar’, de torrada de cacauets en solen fer una cada setmana, en un procés que fan a casa amb el form domèstic i que també té el seu punt. El tema diuen que és posar-los damunt una llauna i procurar que no es cremin, perquè cada forn, i cada persona, és diferent, i just un minut de més o de manco és suficient perquè no quedin al punt que pretenen. I el temps i l’exactitud d’aquest procés, fan broma des de ‘S’Ullestrar’, és el ‘secret’ de madona. De fet, si un moment donat no queden prou al punt per comercialitzar o, simplement, qualque vegada en tornen qualque bossa del mercat sense vendre (si estan torrats, els cacauets sí que es passen i els que duen a vendre aquesta setmana ja no poden dur-los la següent), diuen que no hi ha problema, perquè com que els agraden a ells, queden per al consum propi i no es fan malbé.

Text: Joan Mascaró