La cocina de los primeros pobladores El queso y las formatjades podrían ser unas de las elaboraciones más antiguas

Parlar de cuina balear és com parlar de cuina regional espanyola, perquè cada illa té les seves característiques gastronòmiques, els seus semblants, les seves elaboracions, però també les seves diferències, que en molts casos són destacables, perquè si la cuina mallorquina i menorquina bé podrien catalogar de “cosines germanes”, en relació a la cuina d’Eivissa i Formentera, les diferències són patents, no només en la manera de cuinar i elaborar els plats, sinó també en el lèxic dels aliments més comuns i dels estris de cuina.

Em permetran vostès que destaqui la gastronomia de l’illa de Menorca en molts apartats, potser la més desconeguda, però sense cap mena de dubte la més rica per les aportacions realitzades pels seus diferents conqueridors, especialment el en segle XVIII, el denominat segle de conquestes i reconquestes de l’illa de Menorca entre espanyols, anglesos i francesos.

Les Illes Balears, per la seva situació estratègica i geogràfica a la Mediterrània occidental, han estat pont de cultures i aquestes, no només han influït en el modus vivendi dels seus habitants, sinó també en la seva gastronomia que ha anat rebent les aportacions de cadascuna de les civilitzacions dominants del Mare Nostrum al llarg dels temps i des dels primers pobladors.

Si partim de l’època talaiòtica, els primers habitants arribats a Menorca es nodreixen principalment de baies, fruites silvestres, arrels, fulles i la caça d’animals en estat salvatge, a més de la recol·lecció de mariscs i la pesca d’algunes espècies de peixos mitjançant arpons i hams.

Formatge vell de Menorca

Podem assegurar que els habitants de Menorca i Mallorca van arribar per mar, possiblement uns 5.000 anys abans de Crist, i en les últimes investigacions i excavacions realitzades a l’illa de Menorca, s’ha descobert que la Balear menor ja elaborava formatge 4.000 anys abans de la nostra era, per la qual cosa la producció del mateix s’inicia a Menorca en la seva etapa pretalaiòtica.

Poblat talaiòtic de Son Catlar

Als poblats talaiòtics excavats a Menorca i Mallorca hi ha restes d’atuells, olles i estris de cuina, amb els quals podem conèixer la primera dieta dels balears, basada en el blat -són nombroses les troballes de “amolons” o molins manuals -, juntament amb el formatge i els derivats lactis per la domesticació de cabres i ovelles, a més del Myotragus balearicus -caçat fins a la seva extinció-, i amb ell el consum de carn. També formen part de la dieta dels primers menorquins les verdures silvestres inicialment i les provinents de les primeres sembres després, juntament amb el peix i el marisc, pel que estem davant d’una de les primeres dietes mediterrànies, i que ha sobreviscut a l’illa fins gairebé la mitat del segle XX, i que a partir dels anys 60, amb la societat del benestar i del consum aquesta dieta es va degradant amb entrada de productes forasters, a més d’un gran increment en el consum de carn de tota mena, a més dels sucres i les farines refinades, que amb els greixos rompen la pauta de l’alimentació que d’una manera o altra havien mantingut els menorquins des dels primers pobladors.

Sense deixar de banda la Menorca megalítica, podem assegurar que hi ha una gran similitud entre la cultura Nuràgica, de l’illa de Sardenya, i la talaiòtica, i hi ha teories que asseguren que van ser els sards qui van arribar a les Balears i establir aquesta cultura ciclòpia de talaiots i navetes , de sales hipòstiles, i a l’illa de Menorca les seves taules.

Panades sardes

D’aquesta relació entre les illes Balears i Sardenya podria derivar l’origen de les formatjades o panades de carn que es consumeixen a Mallorca i Menorca per la Pasqua, i que fins ara es presumia que el seu origen era hebreu, tal com es considera a la Balear major.

Formatjades de carn menorquines

El metge i investigador gastronòmic Pep Pelfort, suggereix que juntament amb el formatge, el plat més antic de la cuina menorquina i mallorquina és la formatjada de carn, anomenada “formatjada” a Menorca, “panada” a Mallorca i “sa panada” a Sardenya . De fet els sards la consideren el seu plat més antic, de la civilització dels “nurahgs” i que la seva forma cilíndrica ens recorda a ells.

Podem dir idò, que d’aquells primers menorquins i mallorquins ens queda encara el gust pel formatge, les elaboracions com les formatjades i potser les coques, que ben bé son la manera més antiga de mesclar farina de blat i aigua, sense llevats, juntament amb altres menjars principalment vegetarians, captures de peixos i unes poques carns al caliu.

Compartir a

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *